Etziba Balutxo...

El recobrament de la visió lliure de la murada ha estat un encert. Sobretot quan, a dues passes i en el mateix conjunt de l’anomenada façana marítima, ens espanta la ment i l’enteniment un faraònic i abominable (2) Palau de Congressos aprovat i mai no acabat per uns polítics de mans foradades, responsables de malversar doblers públics, que haurien de ser a penita fa anys. Just per això, té molt més valor l’alliberament del bastió, un espai de referència carregat d’història, que fins fa pocs anys estava trepijat per un conjunt horrible d’edificis que agredia la vista i feia mal al cor.

En mirar com era fa un segle i mig la Porta del Camp (3), podrem concloure que cap persona viva no ha vist mai el bastió tal com es va bastir (ostres! ara entenc millor l’etimologia!). Què havia passat del s. XVI ençà, quan es va construir? D’on havien sortit aquells edificis espantosos palplantats que ens havien esclafat la mirada de la murada? Que ni tan sols no permetien passejar-nos-hi? Per entendre d’on ens va caure aquella cimentada, n’hi haurà prou de concentrar la mirada en el dibuix de la capçalera. Cal afegir cap explicació?

El dibuix en qüestió pertany al còmic Calatrava Story, editat la darreria de 1976, que acabava amb un “continuarà si ens deixen!” i que va ser únic. Quan es va publicar, Carlos Blanes Nouvilas, Director de la Caixa de les Balears, coneixedor de la meva vinculació amb el nucli d’organitzadors de les Festes de Sa Calatrava, em va parlar del còmic. Després de manifestar, amb grans elogis, el seu entusiasme per la reivindicació d’aquell barri que ell anomenava “el balcó de Palma”, va posar el dit sobre la vinyeta que es reprodueix i, gairebé de manera clandestina, abaixant la vista i el to de veu, em va demanar: “Els autors no han tengut cap problema?” Em va venir de nou la pregunta, però ho vaig entendre quan m’explicà la seva peripècia personal, relativa al fet que descrivia el dibuix: “Jo en vaig tenir molts, de problemes, fa devers 25 anys! Quan començaren les obres per edificar aquests pisos horribles i subvencionats només per a militars, vaig enviar una carta al director d’un diari de Mallorca per protestar per l’atemptat a la murada i a la vista. La carta mai no es va publicar, però l’endemà d’enviar-la es va presentar la guàrdia civil a ca meva i em varen dur al cuartelillo de la Guàrdia Civil de Bons Aires, on ara comença el carrer del General Riera. Allà, sense moltes de manies i amb més d’una clatellada, m’interrogaren sobre el motiu de la meva protesta i, sobretot, amb una pregunta que, justament, era el títol de la meva carta: ¿Què hay detrás? Jo, al darrera, només tenia un guàrdia civil i el clatell fent flamada. La meva família va moure cel i terra per alliberar-me i, finalment, l’endemà mon pare i les seves influències em varen treure. Abans d’amollar-me, em varen fer un sermó de quaresma per fer-me avinent que no provàs de dir ni ase ni bèstia. Sabien que jo estudiava Dret i m’amenaçaren que, si comentava la detenció o tornava a escriure una carta al diari per qualsevol cosa, m’expulsarien de la Universitat. Què hi havia al darrere? Aquell projecte l’havia fet un enginyer que era ministre de l’exèrcit (aleshores n’hi havia tres: de Tierra, de Mar y de Aire) i, per tant, tenia cera del corpus. Els autors d’aquest dibuix han estat molt valents i atrevits, però estic segur que qualque dia l’Ajuntament de Palma recobrarà totalment la murada”.

Han passat més de 35 anys d’aquella conversa. L’autor d’aquella non nata carta al director no ha vist realitzat el seu somni. De fet, encara ara el Palau dels Reis de Mallorca està ocupat per l’exèrcit i persidit per una bandera aliena als qui l’alçaren,  però almenys una part de la murada ha estat recobrada. D’ençà que ja no hi ha els edificis, no m’he referit més a aquell espai com el cantó o la punta dels militars, ni com a Bastió del Príncep. Ni que sigui metafòricament, sona millor dir el bastió alliberat.

(1) Sí, ja sé que molta de gent li diu baluard i que és el nom que s’ha implantat, però si Gabriel Bibiloni, que li dedica un espai en el seu bloq, diu que el nom tradicional i correcte d’aquestes fortificacions defensives és bastió, tant me fa si el corrector digital no em reconeix l’antic i, en canvi, ha assimilat el nou. Encara val més fiar-se de les persones que de la tècnica. Bé, d’algunes persones, perquè n’hi ha que quan no s’equivoquen és perquè s’han equivocat.
Publicat originalment al Diari de Balears l’abril de 2009 (vg. arxiu adjunt article).

(2) Vg. arxiu adjunt Buc

(3) Per fer-vos una idea de com era la Porta del Camp, la podeu veure retratada pel pintor Bartomeu Ferrà a l’arxiu adjunt Original.