Etziba Balutxo...

És difícil trobar a la història del llenguatge un cas tan curiós com el de la paraula estraperlo. Es tracta d’un acrònim de 1934 que, tan bon punt va néixer, s’incorporà al llenguatge popular i, amb una velocitat vertiginosa, es va incloure en els diccionaris. Les diverses accepcions de la nova paraula giren a l’entorn del mateix fet: negoci il·legal, mercat negre, operació clandestina de compra-venda, acció irregular, comerç il·legal o, en espanyol, chanchullo.
***

Estraperlo és una paraula que encara no té 80 anys però que, en un tres i no-res, va ser d’ús comú. Malgrat derivar d’un gran escàndol polític, i malgrat la vinculació dels seus orígens amb Mallorca, molta de gent ignora la procedència del mot, el qual sovint s’utilitza erròniament com a sinònim de contraban. Per més que hi ha similituds en l’efecte (frau a la hisenda pública), la nova paraula té entitat pròpia, perfectament definida, i deriva d’un episodi de corrupció política que va fer caure Alejandro Lerroux de la presidència del govern espanyol, esfondrant-se, amb ell, el Partit Radical. Cal recordar que Lerroux era un agent colonial que es desplaçà a Catalunya just encetat el segle XX. Ho explicà Indalecio Prieto a les seves memòries, a les quals detalla com Segismundo Moret, Ministre espanyol de Governació, envià Lerroux a Barcelona, patrocinat amb fons reservats de l’Estat, per atiar l’enfrontament ètnic, amb l’arma fàcil de sembrar el conflicte lingüístic amb els immigrants. A la pel·lícula La ciutat cremada es va retratar molt bé l’actitud dels lerrouxistes a una escena que fan una torrada popular i canten:

En el fondo de un barranco
canta un negro con afán:
¡Ay, madre, quien fuera blanco
si no fuera catalán!

Amb demagògia populista, Lerroux va tenir suport fins que, amb indicis de corrupció, l’any 1914 l’electorat català li va girar l’esquena i es va haver de presentar a diputat per Còrdova. La tècnica de Lerroux encara avui és d’ús comú i l’hem patida a Mallorca (Andratx, Llucmajor, Calvià, Sant Joan…), amb polítics excedents de la milícia (fins i tot qualque capellà “castrense”) que, la majoria de vegades, desemboquen en casos de corrupció. Encara avui, Lerroux té bons imitadors que es dediquen a anar a ficar el dit dins de l’ull dels altres, com fa Rosa Díaz quan es presenta a Mallorca i a Menorca, del bracet dels botiflers de torn, a donar receptes sobre quina ha de ser la nostra política lingüística, d’altra banda idèntica a la del PP valencià o illenc. En realitat, la composició ideològica dels Ciutadanos del Principat o del Circulo Balear és de signe lerrouxista i tenen com a principal objectiu esclafar la cultura catalana amb el pervers argument d’uns hipotètics drets lingüístics dels immigrans procedents d’un estat opressor en tots els ordres; el mateix estat que els ha forçat a abandonar la seva terra.

Tornem a la història de la paraula. El maig de 1934, la senyora Lowmann i el seu espòs, Daniel Strauss, un jueu alemany que s’havia nacionalitzat mexicà, s’associaren amb Jules Perel (Perel & Co), el qual, sempre rodejat de polèmica, havia mantingut casinos a Holanda. Els tres socis patentaren una ruleta (1) de la seva invenció amb el nom straperlo, acrònim dels tres llinatges (Strauss, Perel i Lowmann, tot i que hi ha veus enciclopèdiques que parlen d’un Perlowitz o d’un Perlo, inexistents). Amb la patent reconeguda, sol·licitaren permís a la Generalitat de Catalunya per instal·lar-la a l’hotel Terramar de Sitges. Lluís Companys, s’hi va negar en rodó, d’acord a la tradició esquerrana contrària al joc que, com és sabut, va instaurar Carles III per la cobdícia borbònica de recaptar ingressos. L’oposició de la Generalitat va obligar els estafadors a desviar el centre d’opercions cap a Mallorca, on Francisco Franco, aleshores Comandant Militar de les Balears, imità la Guàrdia Civil a l’hora de fer els ulls grossos per facilitar el contraban del seu amic Joan March, més endavant esponsor personal i patrocinador de la sublevació feixista-militar. D’aquesta manera, els tres personatges varen estrenar la primera de les ruletes a l’hotel Formentor i, just després, una d’idèntica en el Círculo Mallorquín, la classista associació de la noblesa i l’aristocràcia. Amb el precedent d’aquestes dues ruletes, ja podien apuntar cap a objectius més ambiciosos.

Per legalitzar el joc a nivell de tot l’estat i, així, imposar-lo per força a Catalunya i al País Basc que no el volien, els estafadors varen subornar Alejandro Lerroux, el qual presidia el govern en coalició amb la CEDA de Gil-Robles, i així varen poder instal·lar el seu invent en el Gran Casino de Sant Sebastià, però només va funcionar una nit, perquè es va veure i es va demostrar que la ruleta era elèctrica i, controlada amb un botó, feia guanyar la banca sempre que volia. L’escàndol polític es va destapar el setembre de 1935, quan Strauss va presentar al President de la República, Niceto Alcalá-Zamora, els comprovants d’ingressos a la família Lerroux i altres polítics (com Salazar Alonso, batle de Madrid), a més del contracte privat subscrit amb una clàusula que preveia, en cas de prohibir-se el joc, una indemnització que Lerroux no va pagar. El mes d’octubre, en vista del sospitós silenci d’Alcalá-Zamora, varen facilitar una còpia dels documents a Manuel Azaña, aleshores cap de l’oposició. Es va crear una comissió d’investigació, la qual va veure indicis certs de delicte i, en base a la divisió dels poders, va traslladar les proves al Tribunal Suprem. Entre d’altres documents aportats, es feia evident que la ruleta trucada s’havia presentat en el registre de patents amb el nom straperlo (tot i que, a Madrid, l’acceptaren com a estraperlo), amb una divisió en dècimes parts i una curiosa participació dels socis, ajustada a la hipotètica aportació en nombre de lletres al nom: 4 parts dels beneficis per a Straus (STRA), 3 per a Perel (PER) i 2 per a Lowman (LO). La darrera i dècima part, segons el document, havia d’anar destinada a despeses de difusió del nom. Aquesta era la part de benefici de Lerroux. Tot i l’evidència, a finals de 1935 el Tribunal Suprem, totalment polititzat, va descartar depurar responsabilitats i va exculpar Lerroux i Salazar Alonso a canvi de les seves dimissions. L’escàndol, a nivell de la ciutadania, va ser majúscul i l’intent de tapar la corrupció va afegir aigua al banyat. La indignació popular va posar punt i final al govern republicà de centre-dreta, conegut com el bienni negre. Les esquerres forçaren dissoldre les Corts i es convocaren eleccions que, celebrades el febrer de 1936, donaren la victòria al Front Popular. Tanmateix va ser una victòria pírrica. No tant per ser molt ajustada, sinó perquè va resultar efímera, atesa l’actuació desfermada del mal perdre de la dreta espanyola que, contra les urnes, va treure les armes.

Definitivament prohibida, el nom de la ruleta va començar a ser usat com a sinònim de frau i de corrupció. Durant la Guerra dels Tres Anys, s’aplicà a l’activitat del mercat negre. La popularitat del mot va generar el derivat “estraperlista” per designar el que es dedicava al comerç il·legal dels articles decretats per Franco subjectes a les cartilles de racionament (1936-1952), mitjançant el tràfic clandestí de mercaderies prohibides (oli, sucre, farina…). L’Enciclopèdia Espasa va incorporar la paraula l’any 1940. Al cap i a la fi, Espanya té un do especial per crear i, fins i tot, exportar mots gens edificants. El diccionari britànic, poc partidari de validar barbarismes, va incorporar una allau de paraules que no tenien equivalent en anglès (2). Com a exemple destacat, per designar una insurrecció militar, els anglesos disposen de pronunciamiento, una aportació espanyola gens d’estraperlo.

(1) La ruleta en qüestió és la que il·lustra aquest comentari.

(2) The Shorter Oxford English Dictionary ens permet veure algunes d’aquestes paraules espanyoles incorporades a la llengua anglesa: armada, cacique, conquistador, guerrilla, incommunicado, Junta (en el sentit de grup d’oficials militars en un cop d’estat), reconquista, renegado, vigilante. Com es pot veure, per la temàtica, totes giren a l’entorn del món dels pronunciamientos. Bé, també hi ha la paraula machismo. Elemental – com diria el detectiu -, elemental.