PEDRES, MARS, OCEANS

la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.

24 de febrer de 2012
Sense categoria
0 comentaris

PORTUGAL NO ÉS PAÍS PER A GALS

Sobre balcons que cauen…

Portugal no és un país per a gals. El cap de la tribu d’Asterix només tenia por d’una cosa: que el cel li caigués damunt del cap. Si visqués a la Lisboa actual la por estaria més que justificada. Ahir, a la cantonada de casa, un balcó es va precipitar i va estomacar de valent una paperera en una metàfora de la situació actual en la qual viu el país. Per sort, els vianants i els cotxes se salvaren.

La cosa va acabar un grapat d’hores després amb els bombers enfilats dalt d’una grua picant pedra com si fossin paletes i amb un embús de trànsit notable. No és res nou. A Lisboa es calcula que hi ha set mil edificis buits que es van podrint per si sols sense que els propietaris –que sovint són institucions i fins i tot el propi ajuntament- facin res per evitar la degradació. Simplement, no poden pagar-ho.

Ahir al carrer hi havia més badocs mirant que no bombers treballant. Res d’extraordinari. Fa un any i busques les pluges varen desprendre una escultura exempta d’un edifici de la vora. En aquesta ocasió la cariàtide sí que va aplegar un cotxe i el va esbudellar. Ahir només es varen carregar una paperera. Es veu que la crisi fins i tot ha arribat als balcons en precipitació. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!