L’enfortiment del país passa per la creació d’una xarxa cultural sòlida en tots els seus esglaons i amb una diversitat d’oferta que eviti el pensament únic
L’editorial Meteora acaba de fer tretze anys. És un motiu de joia per a una editorial (si fos una criatura entraria de ple en l’adolescència, en el cas d’una empresa cultural és la consolidació). En aquests tretze anys el panorama cultural a casa nostra ha canviat de manera radical i en els darrers temps hem vist una proliferació molt més que notable -i necessària- de petites editorials que han eixamplat l’oferta literària del país.
Meteora celebra aquests tretze anys amb un catàleg molt notable farcit de bons títols i sobretot amb una especialització que ha acabat fent dels seus productes llibres bells. A algú li semblarà sacríleg parlar de productes, indústria i empresa en un text que només vol donar les gràcies a una editorial per la feina ben feta. Però és que no hem d’oblidar que la cultura també és una indústria i que al darrera de la feina feta per aquesta editorial i dels somnis dels seus impulsors també hi ha els diners que hi han invertit i les esperances de poder viure de fer feliç a la gent.
La cultura és això. No ens enganyem. És part del mecanisme per provocar la felicitat als nostres conciutadans. I quan dic felicitat heu d’entendre-la en sentit ample: és més feliç una persona informada, una persona formada i una persona que ha desenvolupat les seves emocions, una persona que, en definitiva, ha imaginat, una capacitat que només estimula la lectura.
En aquest país necessitem que la indústria cultural funcioni. Que les editorials grans treballin bé i venguin i que els editors petits també tenguin els seus nínxols de mercat, que de cada vegada siguin més grans. El que ens cal és eixamplar la massa de lectors en la nostra llengua. Necessitam més llibreries, però sobretot necessitam més lectors i més lectors de qualitat, per evitar caure en el pensament únic. Les editorials d’aquest país estan fent llibres boníssims que no haurien de caure en l’oblit i que haurien d’arribar a tot arreu amb una bona visibilitat. Aquest és el repte.
Meteora ha contribuït de forma essencial a eixamplar aquests horitzons. Ara deixau-me que, com a autor de la casa, els doni les gràcies. A la seva editorial he après una cosa: escriure un llibre és una tasca individual, publicar-lo i vendre’l una tasca d’equip. Un equip que en el cas dels meteòrics, és com si fossin de la família. Per molts anys!