PEDRES, MARS, OCEANS

Cap historiador d’aquells de renom ha pogut rebatre avui als ponents del V Congrés de Literatura i Juvenil Catalana. No perquè els hagin exclòs del debat, sinó perquè no eren presents a la sala Moragues del Born on s’ha inaugurat una molt interessant jornada sobre Història i ficció històrica per a infants i joves. Si exceptuam en Toni Soler, comissari del Tricentenari, els historiadors presents sovint eren els mateixos escriptors i il·lustradors que de vegades també són llicenciats en història. Però de patums del gremi no n’he sabut veure cap (i si n’hi havia alguna i no l’he vista, que no se senti ofesa per aquestes línies).
Fa temps que el gremi dels historiadors està massa desconnectat (en general) de la societat on viu, i això en aquests moments en que el terme història i esdeveniment històric és a la boca de qui més qui manco amb absoluta impunitat, és quelcom sorprenent. No aprofitar les tribunes públiques per reflexionar sobre la història en el moment en què més se’n consumeix me sembla un error. I que a les universitats s’ensenyi majoritàriament història de qualsevol altre lloc que no sigui el nostre país n’és encara un de més gran.
Sé que posaran el crit al cel els universalistes, els que creuen en la world history -servidor n’ha fet un màster i tampoc li acaba de trobar el què al fet que en una universitat pública que du el nom del seny ordenador de la llengua catalana es parli de tot menys de Catalunya i es prioritzin llengües vehiculars que no tenen res a veure amb el país d’on es treuen els quartos públics que mantenen la susdita universitat- i els que creuen en la wertització, però els articles no estan fets per fer amics, i manco si són en un bloc.
El cas és que avui i demà s’està fent un congrés a Barcelona sobre la història i ficció històrica per a infants i joves i els homes i dones que es dediquen a dirimir sobre el fet històric a casa nostra hi eren absents majoritàriament. I això que haurien pogut aprendre moltes coses. I haurien pogut replicar, encendre el debat i enriquir-nos a tots plegats. Perquè diuen els escriptors que els historiadors no se’n refien, però que els va molt bé que existeixi la novel·la històrica, però que parlar-ne, ni que sigui per criticar-la, seria rebaixar-se, sortir de la torre d’ivori de l’academicisme, en paraules de l’Oriol Garcia Quera. Fa massa estona que molts historiadors s’han quedat en la seva torre d’ivori i després es queixen que la societat real no els fa ni punyeter cas quan el reclamen. Es clar que hi havia coses més serioses per fer un dissabte i un diumenge que anar al Born a parlar d’història a través de la literatura, no? O el problema és que era literatura catalana?