La professionalització del literat ha passat en molts de casos per tocar totes les tecles
D’escriptors que visquin únicament de la literatura n’hi ha molt pocs. I si a sobre ho intenen en llengua catalana, la nòmina es redueix encara més dràsticament. Sigui com sigui, entre els professionals de la literatura, com a mínim en el cas dels escriptros en castellà o dels que empren les dues llengües, hi ha un cas singular: el dels autors de novel·la negra.
I és que és curiós veure com un bon grapat d’aquest gènere viu d’escriure i de combinar dos gèneres que, potser a priori, estan molt allunyats: la novel·la negra i la literatura infantil i juvenil.
Així les coses, tenim el cas d’un Andreu Martín, que ha conreat amb èxit les narracions per als més petits i les juvenils (introduïnt la novel·la negra a l’escola en el cas dels Flanagans i ara amb la sèrie de la Wendy).
A la literatura espanyola tenim el Lorenzo Silva, el Juan Madrid i el Julián Ibáñez, tres homes que es guanyen la vida amb l’escriptura que també fan novel·la negra i narracions per als més joves, i el cas de José Luis Muñoz, que també ha conrat el gènere eròtic.
No sé si es pot extreure cap conclusió sobre això, però ressulta simptomàtic que ni tan sols fent en exclusiva novel·la per a adults d’un gènere tan llegit com la novel·la negra es pugui viure de la literatura. I tal com pinten les coses als instituts, ni tan sols es podrà fer combinant ambdós gèneres…