Avi Pep

Avui llegia que la fugida de treballadors en el turisme obliga a retallar l’oferta en ple agost. Ens trobem davant d’una situació rocambolesca, i es que les empreses turístiques, com es el cas dels negocis d’hostaleria, tenen escassetat de treballadors; els motius son diversos, guerra de sous, rotacions, salaris, horaris …

Les dades dels sector ens presenten situacions contradictòries, mentre els empresaris lamenten de que no troben treballadors per la temporada turística, l’atur el passat juliol va créixer respecte al juny. Els experts fan les seves valoracions, mobilitat geogràfica, condicions de treball, horari laboral, caiguda demogràfica … la realitat es que alguns establiment han tingut que reduir taules, horaris o dies d’obertura per manca de treballadors.

Molt possiblement no hi ha una única causa, possiblement es una barreja de diversos factors el que ha portat al sector a una manca de treballadors, i no parlem pas de personal qualificat, es a dir personal amb experiència, fins i tot costa de trobar ajudants de cambrer. Responsables d’establiments es queixen de que ofereixen sous prou atractius i ni així troben personal, encara que per la seva banda els representants d’alguns sindicats afegeixen que potser no tindrien tants problemes per captar mà d’obra si oferissin contractes en línia a l’horari setmanal estàndard, i no amb horaris sobradament per sobre els normals i habituals en altres sectors, aquí, en aquest sector els horaris, diuen els sindicats, son llarguíssims.

I els clients també hi hem de dir la nostra, no es tracta de furgar en la problemàtica que pateix el sector, i ara, però si que no podem ni hem d’acceptar que aquesta manca de personal, repercuteixi en la qualitat del servei; no pot ser que vulguin tenir moltes taules plenes i en major quantitat, si després no tenen professionals per atendre-les. En el primer cas, no s’atrapen la feina i es possible que et facin esperar mes del que es adient i del que estàs disposat a suportar, i en el segon cas, i d’això me n’he queixat moltes vegades, que al incrementar el nombre de taules en el mateix espai, fa que mengis enganxat a la taula del costat, i quasi compartint taula amb desconeguts als que no he convidat, i que mereixent tot el meu respecte.

Diu l’article en qüestió, que la majoria dels responsables de negocis del sector, coincideixen en dir que “es hora de dignificar el sector, si es vol un turisme de qualitat”, això implica més bona formació, horaris i sous. I sobretot, també la presa de consciencia entre els clients que el fet de que t’atenguin be un diumenge al migdia, té un preu … potser es que l’època de les vacances barates ha acabat. Imatge de dpung en Pixabay