El Bloc d'en Xavier Monge

Us escric per parlar-vos, de nou, d’un llibre que fa poc he acabat de llegir. Al final de l’article podreu recollir la referència bibliogràfica. Abans de res: gràcies a la gent de la Ciutat Invisible i a l’Oriol per la recomanació, valia la pena.

El llibre fa un repàs per les causes socials i polítiques que van provocar l’onada de revoltes a les ciutats de l’estat francès la tardor del 2005. No detalla què va passar aquells dies sinó què estava passant des de feia dècades perque la repsosta de milers de joves, autòctons i immigrants de diverses generacions, fos cremar milers de cotxes, enfontar-se amb la policia i posar en escac les forces de repressió de Sarkozy.
> Segueix

Sorpren de la lectura del llibre com l’urbanisme ha estat en tot moment al servei d¡un sistema de segregació social a l’estat francès. Fa pànic pensar que l’urbanisme que s’està fent a Barcelona i moltes altres ciutats del país i de l’estat espanyol és el matiex, amb les mateixes finalitats. La sobreregulació de l’espai públic, per exemple, o la repressió de conductes titllades d’incíviques, són part dels motius que van dur a la revolta. És qüestió de temps que cremin cotxes a la ciutat comptal, o de posar-hi remei.

Molt bones són també les relfexions entorn l’orígen dels revoltats. La seva relació amb la religió, els problemes d’integració i desintegració, etc. Importants idees a teniren compte per entendre que musulmans o ateus, immigrants de primera o segona generació o autòctons, tots els revoltats compartien quelcom: barris marginals, pobresa, futur incert i, el que és més important de tot, consciència de qui són, perque són on són, i qui en té la culpa; consciència de classe.

Bé, tampoc em vull allargar massa amb un llibre curtet, millor us el llegiu i em dieu què us sembla. Ara abordo Elogi del vianant de Manuel Delgado, a veure si soc capaç de fer un refós dels dos resumit comparant semblances, diferències i perills.