LA COL

La que m’agrada més, francament, és l’arrissada. Té més cos. Les de brusseles, tan petites, les engoleixes molt ràpid, i les de cabdell tenen una fulla de tel de ceba massa relliscosa.

Crua, és clar. Una mica blana i tocada del fred. De col bullida, no n’he tastada mai. M’agraden tal qual, tendres i humides, a peu d’hort. Abans que el pagès arribi amb el cove i me les prengui. Rosegar-les. Foradar-les. Entrar a poc a poc en els seus farbalans amb tota la meva closca. Lliscar entre els nervis blancs. Perforar-los de cap a cap.

 

 

(Conte premiat en el concurs del programa de ràdio EL CAFÈ de la REPÚBLICA el 2012)

 

Foto: escultura de la plaça Folch i Torres de Granollers  ©ddm

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *