De tant que t’he esperat per pelar les patates i començar junts a fer el dinar, el ganivet s’ha esmussat. L’aigua, de tant bullir, s’ha tornat calç agafada a les parets de la cassola. Tot s’ha assecat i ja no llisca l’oli. foto©ddm una casa derruïda en un carrer de Caldes de
Cada dilluns, quan pujava pel Mekong a comprar carbassons i naps, la xalana lliscava lleugera com un jonc. De tornada, tot baixant carregada d’hortalisses, la canoa s’enfonsava pel pes, i jo tirava taronges a les meves cosines que viuen a la vora esquerra. Quan arribava a casa encara sentia el perfum de sisho i
Aquell matí a Barcelona s’havien produït més de mil col·lisions a les cruïlles de l’Eixample. El nou controlador de la senyalització urbana, com es va descobrir l’endemà, patia daltonisme.
A la Dama se li esmussa la dalla i l’ha d’esmolar tot sovint. La superpoblació de gats ha multiplicat la seva feina per set. imatge: ©caixaforum
A l’enterrament de l’Ambaixador la vídua, tota vestida de negre, s’ha posat les ulleres fosques. És per què no vegem els seus ulls llagrimosos? No. És perquè no descobrim que no plora.
Tinc un petit apartament a Formentera. No és tan sols per passar-hi l’estiu; m’hi estic tot l’any des de fa molt i molt temps. És l’illa més interessant de les Balears, la més plàcida i càlida. Amb el bon temps el sol m’estimula i em poso les piles: no paro de fer esport amunt i
Visc en un avió i, encara que no ho sembli, tinc totes les comoditats. No és pas un avió nou: és un model de la segona guerra mundial, un bombarder alemany que va ser abatut pels anglesos. És molt gros. Està força rovellat però no hi fa res perquè el cobreix una molsa atupada que
La que m’agrada més, francament, és l’arrissada. Té més cos. Les de brusseles, tan petites, les engoleixes molt ràpid, i les de cabdell tenen una fulla de tel de ceba massa relliscosa. Crua, és clar. Una mica blana i tocada del fred. De col bullida, no n’he tastada mai. M’agraden tal qual, tendres i humides,