Em sorprèn la facilitat que té una persona amb grans coneixements sobre economia per amagar les actuacions criminals d’una companyia com Inditex. El que no em sorprèn és la rapidesa amb la qual produeix la roba l’empresa d’Amancio Ortega. No em sorprèn, si vulnera el seu propi codi de conducta i els convenis internacionals que ha firmat la pròpia empresa. Ho recull un informe sobre les obreres de la confecció tèxtil al Marroc, que us recomano honestament: “La moda española en Tánger”. L’informe s’emmarca dins una campanya de Setem, “Ropa limpia”.
S’hi conclouen unes condicions de treball esfereïdores. 65 hores setmanals i uns salaris que ni tan sols cobreixen les necessitats bàsiques de les treballadores en un 40% dels casos estudiats. A les fàbriques marroquines també s’hi fan treballar, segons l’informe, menors de 16 anys a canvi de sous miserables. De la mateixa manera, una organització independent holandesa va provar que Inditex es feia amb roba fabricada a l’Índia per joves explotades fins a 72 hores setmanals. I així, l’empresa també va veure’s implicada en un cas d’esclavatge infantil a Brasil, i els casos es multipliquen si ens posem a esbrinar cada cop més.
Vet aquí el gran secret, vet aquí el gran crim. Si aquestes empreses són competitives i capdavanteres és perquè també són explotadores i criminals. Explotadores perquè enriqueixen uns quants directius a canvi d’una llarga llista de treballadors que malviuen. Criminals perquè vulneren normatives legals i, sobretot, vulneren drets humans. Sense escrúpols. Impunement.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!