Per Martina Escoda
Diàleg de paraules
Per Martina Escoda
ESCENA 1
(A l?horitzó es divisen vaixells. Soroll de pluja.)
(2 personatges.)
-On van les paraules a la nit? Tu ho saps?
-No.
-Vull dir quan tots som al llit, dormint, i el silenci envaeix les habitacions de la casa, eh?
-No.
-També dormen com nosaltres?
-No.
-I si fan rebombori a la cuina i es mengen les escopinyes o patates que guardem a la nevera?
-No.
-Creus que són de fiar, les paraules?
-No.
-O sigui que no hi tens gens de confiança?
-No.
-No et fan por, les paraules, doncs?
-No.
-I si es ens roben els llibres i els signes de puntuació?
-No.
-I si se?n van amb aquells vaixells a navegar?
-No.
-Un dia ens llevarem i hauran desaparegut per sempre o hauran anat de vacances?
-No.
– I si han fet amistat amb els jugadors de futbol o hoquei del Barça?
-No.
-I amb l?equip de natació, tampoc?
-No.
-I si s?han firat en un mercat nocturn on venen tot tipus de rampoines?
-No.
-I si ballen amb la pluja de puntetes i fan un petó als cargols de mar?
– No.
-Digues-me, amb honestedat, s?apaga la seva llum de la vida a la nit?
-No.
-Que ronquen i es fiquen a dins el nostre llit?
-No.
-Creus que a mitjanit les paraules tenen ganes de fer pipí i corren fins al vàter?
-No.
-No van mai al lavabo així?
-No.
-I no han llegit mai Aloma?
-No.
– I no s?han menjat mai una piruleta?
-No.
-No trobes que les paraules són una mica trapelles i de vegades et fan posar enfurismada?
-No.
-I si els fa il·lusió preparar-se un suc de taronja?
-No.
-Alguna vegada ploren de felicitat?
-No.
-I han travessat el cel blau per buscar un regne estrafolari i estranyot de monstres, cangurs i ninges?
-No diguis bestieses. Les paraules són ciència, disciplina i pensament.
-Ah. Intel·lectuals! Així que penses que no saben jugar?
-No.
-Ni es disfressen mai de reis o campions d?escacs?
-No.
-Alguna vegada han provat l?homeopatia?
-No. Bona nit!
(Fosc.)
ESCENA 2
(Andana d?una estació de ferrocarril.)
(Els mateixos personatges d?abans.)
-I si no dormen a la nit?
-Encara estàs amb la mateixa història avui?
-Sí.
-Hauré d?ensenyar-te?n una mica. Has construït algun cop les paraules amb una barreja d?aigua, ciment i tendresa?
-Sí.
-Has patit mai com cremaven amb el foc d?un llapis piròman sobre la taula?
-Sí.
– Han xerrat pels colzes amb tu algun vespre i heu muntat juntes una bona disbauxa?
-Sí.
-T?han encomanat una galipàndria amb una miqueta d?amor?
-Sí.
-Les estimes sovint i els fas algun massatge en català?
-Sí.
-Les has acompanyat de viatge amb bicicleta o camió?
-Sí.
-Has vist si algun cop han trepitjat una caca de vaca?
-Sí.
-Saps si duen cinturó?
-Sí.
-Saben fer gui gui?
-Sí.
-Han anat al correfoc de la festa major o les muntanyes russes de la fira d?atraccions?
-Sí.
-Algun cafè amb llet plegades i un tall de pastís de xocolata potser?
-És clar.
-I que recullen el nenúfar dels estanys per fer-se?n una diadema?
-Sí.
-Saps si els agrada el xiuxiueig imprescindible del rellotge i el lent despertar de l?arbre de la deessa de les abelles?
-Sí.
-Els fa por el lleó macarrònic que només menja bajoquetes i creïlles?
-Sí.
-I la vaqueta i l?ornitorinc, també?
-I tant. Ho sé tot. Necessito un canvi.
(Catacric catacrac, la mestressa de les paraules agafa el tren.)
(Fosc.)
(Cau el teló del llenguatge.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!