La llàgrima rodolava
i al mig de la galta esdevenia
una perla de glaç
La nit et glaçava el cor
amb una quietud absoluta,
indiferent
Ploraves pels amors perduts,
pels amors no nascuts,
per l’amor (continua)
Ai, Lluna, què pàl·lida ets!
ai, llàgrima, com cou la gelor!
ai, nit, què indiferent!
Un núvol fosc,
només un instant,
ocultava la Lluna
L’ull plorava,
mullava la galta
i la resposta era: sí
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!