Encara espero que vinguis per mi. Diumenge me’n vaig. On? Ni jo ho sé; me n’aniria amb tu, però crec que t’importo el mateix que als altres: gens. Et desitjo bones festes i que el naixement de la teva filla sigui aviat i que tot vagi molt bé. Si no ens veiem més, espero que te’n recordis una miqueta de mi. Feliç any. Pau, salut, amor.
Crec que no se m’ha de jutjar sense saber el que jo penso i sento, aquí no hi ha telèfon i, com ja saps molt bé, sóc una mica bruixa i veig bastant bé tot el que està passant, però el més important és que creguis que jo no compleixo res del que dic, ni creguis que tinc por de res ni ningú, només és que no entenc per què t’amagues. Vull que entenguis que jo no sóc endevina. No sé on ets; si no hi baixaria jo, però no entenc res, no comprenc per què teniu tanta por de deixar-vos veure i després em critiqueu. Això jo crec que no és normal. Jo sóc una dona força sincera i decidida per a tot, però si a mi no se’m diu res jo, com comprendràs, no sé què fer ni on anar i estic cansada de sentir els carallots gelosos i geloses dir que no valc. Crec que tot això es comprova en persona i no arribant a conclusions que no són certes. (continua)
Fixeu-vos si sé que m’esteu mirant tots els que m’estimen (que sé que sou bastants) i jo no puc fer-hi res. Vull que sapigueu que si no em dieu on sou, jo no puc anar-hi. Jo no estarè fent tombs a aquestes hores sola pel carrer i crec que això ho heu de comprendre, i així no em direu que no surto perquè no puc o per qualsevol carallotada. Jo no tinc manies ni complexos; només sé que tinc una casa que perdrè i dos fills, i si no treballo … (hi manca un full) … i amb això no vull dir que no em casi; sí que m’agradaria casar-me però, si no m’ho diuen, jo no en sé res. I això és per als amics actors que creia que tenia: encara no sabeu el que és estar com jo estic, sense treball i amb tants problemes. Si jo sé que vosaltres em podeu donar treball, per què no ho feu? És l’únic que no esperava de vosaltres, que no m’oferiu treball. Gràcies, de tota manera, pero penseu que jo no em molesto per carallotades, ni em (il.legible) amb res. Jo, quan he de dir quelcom, ho dic, com ara, només que ara ho he d’escriure perquè no sé on sou. Sé que m’esteu mirant, però no sé on sou. Jo i les meves circumstàncies.