A la vida no es lluita amb dos fills sola, se’ls educa i es treballa com un animal per a que després vinguin idiotes amb les mans netes, sense haver-se molestat tots aquests anys, per a ara emportar-se tots els mèrits i l’amor que, per a mi, no és merescut perquè tot és fals. Almenys, el que jo he fet i he dit és cert; jo els meus fills els estimo, els estimaré i els continuaré estimant, perquè sé que de tot això que es diu i es fa no en són ells els culpables, però com que encara són petits i no tenen personalitat se’ls perdona, però als adults no els consento ni els penso consentir que m’humilïin i diguin tantes mentides, o sigui que per favor, a veure si parem de dir tantes mentides … (hi manca un full) … sempre he parlat amb ells i no he tingut mai secrets per a ells, almenys jo els he educat així, i no m’agradaria que els mengessin el coco amb tanta mentida i que els prenguessin tot allò bo i i sincer i net que els ha ensenyat sa mare, i em refereixo a no mentir a sa mare i a que ells mateixos diguin la veritat de mi i, si no ho fessin, per a això estic jo i ho dic davant de Déu i la llei; estic cansada de tanta mentida. (continua)
Jo els meus fills els estimo i els estimo de debò i no m’agradaria que res ni ningú ho impedeixi, i mentre sigui jo sa mare no crec que ningú m’ho hagi d’impedir i molt menys si dic la veritat. Van pels meus fills, això és tot, en una bruta paraula, i no hi ha més. Les insinuacions, la gelosia i les mentides sobren i, en una altra paraula, cada u a les seves coses. Recordeu bé que jo sóc la seva mare legítima i natural i les altres insinuacions sobren. Passar fam 10 mesos i aprimar-se 23 kgs. i veure’s sola tirada, sabent cuinar, cuidar fills i treballar tota la vida i, a sobre, es permeten el luxe de criticar, dir-me porca, que no sé portar una casa ni netejar ni cuinar, és tot molt burgès i inhumà. Ha! Sé escriure força millor i, si no en sé, és perquè porto els anys d’estudi treballant en lloc d’estudiar, que és el que pretenc per als meus fills, que estudïin quan són nens i que no siguin explotats de nens a treballar. Vaig néixer per a ajudar i fer felices algunes persones, però per a ser desgraciada ja tota la meva vida o el que me’n quedi. A vegades em pregunto si val la pena continuar vivint així. Però crec que cal ser forta o, almenys, intentar-ho. Però hi ha moments, com ara, que se’n perden les ganes. M’agradaria que vinguessis ara i te m’emportessis amb tu.