Que com em dic? Em podeu dir… María, no importa. Un nom no és més que un nom, així que qualsevol nom fa el fet, encara que la gent educada en les cultures tradicionals s’horroritzaria i, fins i tot, dirien que cal tenir dos noms: un de públic i notori i un altre de secret, en confidència amb els déus “bons” i amagat dels déus “dolents”. Sé que sempre m’esteu observant de cua d’ull, però no sempre sé on sou. Us veig passar a vegades per davant d’aquest caixer automàtic i sé que sabeu que sóc aquí, als cartons, però feu veure que no em veieu i mireu cap a una altra banda. Jo també he tingut diners; pocs, però n’he tingut. Jo crec que no es poden dir tantes mentides davant de Déu, mai he fet totes les coses de les quals se m’acusa, no hi ha hagut bruixeries fetes per mi pel simple fet que no sé fer-les, ni vull. D’alcohol, el normal i maltractes als meus fills mai. Quan els he pegat ha estat amb motiu i perquè no m’han fet cas, com totes les mares. Per això els has de criar, educar i ensenyar, sobretot quan et planten cara i si no els frenes serien capaços de pegar-te a tu, si els ho anessis consentint tot, i per a mi hi ha d’haver un respecte per ambdós costats. (continua)
Això que quedi clar als ulls de la llei i de Déu i, si es dubta, ja que em diuen bruixa (que no ho sóc) que ho mirin amb una bruixa de debò; això meu és una distracció com una altra qualsevol i amb això no faig mal a ningú. És més, pot comptar-se com un ofici més per a poder guanyar una mica de diners, si tens on treballar, sense amb això fer bruixeria ni fer mal a ningú, simplement dient el que les cartes els diuen, no el que jo dic i crec que això és més que sabut ja. No m’agrada la mentida, la falsedat, que no se’m consultin les coses i, sobretot, quan són els problemes dels meus fills. Jo no tinc per què passar vergonya, amb tantes mentides, i assabentar-me del que fan els meus fills a… (hi manca un full) … Com també estic cansada i avergonyida de que em diguin que faig mala olor i que vaig bruta. Em vesteixo com puc, però vaig neta. I ja ho demano per favor, jo no dic coses que no cregui, que com a mínim deixin de molestar amb els nens i no digueu coses que no sabeu. I, sobretot, deixeu d’ensenyar-los la mentida i la falsedat, que els meus fills no estan educats així. Per amor i salut i treball.