Antonio Cebrian Pallares

Atena neix completament armada del cap de Zeus, és a dir que la virginal deessa de la saviesa es “blinda” prenatalment a fi d’evitar ser “contaminada” per les idees del seu pare.  Observi’s que la suposada consideració “antiga” del cervell com una mena d’òrgan sense funció aparent cau per la seva base. El fet d’atribuir tradicionalment idees i sentiments al cor es justifica plenament perquè al cap i a la fi, materialment, som poc més que una ramificació del cervell. Físicament som un cervell amb potes, doncs, amb el cor al mig. Es comprèn que l’angúnia es pugui concretar en un “encongiment” de cor i un “nus” al plexe solar.

Oi que fa pensar, la diversitat de verges guerreres de la mitologia? Sembla talment que l’arquetip de la walkiria neix, en part, com una espècie de figura simbòlica reivindicativa de l’element femení, enfront de l’opressiu pater familias i, concomitantment, com una expressió velada (o no tant) del temor del patriarca a ser destronat, tot transferint la pròpia agressivitat a la “part contrària”. (continua)  

En el mateix sentit, l’aparició pràcticament simultània, en un moment donat, de les verges negres “trobades” (representants de la Mare Terra) és a dir, l’atribució d’importància a la, fins aleshores, menystinguda “cara” femenina de la divinitat (associada al Pare Cel) denota clarament l’enyorança sentida per poblacions educades en la idea d’un “Déu Pare” exclusiu i excloent, quan no furiós i terrible.

Es pot matisar (encara que vagi en general ben encaminada i tingui bona intenció) la proposta de Friedrich Engels d’un patriarcat vinculat a l’aparició (en el Neolític) de l’agricultura i la propietat de la terra ( a les herències, doncs) car no es pot descartar alegrement que l’element masculí en poblacions “primitives” exercís control i abús sobre les seves companyes. No és gens clar que els mascles nòmades pretenguin ignorar completament qui forma part de la seva descendència (a vegades molt evident) i, a més, la simple voluntat de domini es pot manifestar sobre la parella sexual, com també sobre els esclaus, tinguts en no res.

Així, el lent i progressiu reconeixement (per part dels homes lliures) de plena condició humana tant a esclaus com a dones, marca l’inici  de la transició cap a un nou tipus de relacions basades en un major respecte i comprensió. Teòricament, es tractaria del retorn a unes anteriors (i ja remotíssimes i oblidades) relacions home-dona de força igualtat, dins la qual s’exerciria un cert grau de matriarcat, afavoridor de la visió dual (masculina-femenina) del món diví, però ja hem vist que aquesta idea s’ha d’agafar amb pinces, sense deixar del tot de ser certa.

Naturalment, sabem que les coses no són mai tan senzilles i que la dona paleolítica no devia tampoc viure en una espècie de paradís (lloc mític, per una altra banda, igualment fals per a ambdós sexes) per no parlar dels infinits i alambinats matisos homosexuals.

Com que no hi ha res que sigui casual, el domini del ple patriarcat acaba al mateix temps que tot de concepcions socials, polítiques, econòmiques i religioses que duraran encara el que hagi de durar la present era (marcada per un clergat mascle) que ja fineix.

Cal admetre que històricament (i “prehistòricament”, si es pot dir així) l’exercici de la violència ha marcat desgraciadament i profunda el capteniment masculí envers les seves partenaires, però és l’aparent moment present el que no deixa de sorprendre’ns (relativament) amb un degoteig continu d’assassinats d’aquell tipus que, fa poc, eren titllats de “crims passionals” i mirats amb comprensió pels juristes del “cherchez la femme”.

Què està passant? L’exasperantment lent (o massa ràpid, per a segons qui) avenç envers el reconeixement social de la igualtat de sexes, sembla despertar entre el públic baronívol força recel, que esdevé por cerval “chez” certs individus d’extrema immaduresa emocional, incapaços, no ja d’acceptar amb fair play els canvis, sinó tan sols de fer ni pensament de tal cosa.

Ens trobem, així, enfront d’uns nous (pel “retorn” al Neolític) exemplars humans que desdiuen força de l’elevada idea que ens agradaria fer-nos de la “civilització”. Esperem que sigui una “hora curta”, com es diria en un deslliurament, ja que es tracta ben bé d’això: la gestació d’una nova era.