Bon dia a tots! Aquest matí esmorzant he agafat el Diari de Girona, i a la portada el que em trobo és el següent titular “Escudero aconsegueix canviar els estatuts per seguir presidint l’hostaleria”. Una notícia que sincerament m’ha sobtat de la forma en què s’ha tractat el tema el qual jo vaig explicar en aquest mateix bloc. Evidentment, la notícia està publicada el diari digital on hi ha diversos comentaris el respecte. Per tant, en resposta els comentaris com que cobro per aquest càrrec, que el meu mandat serà una dinastia heretada pels meus fills, etc, etc, els contestp el següent:
Per aquest càrrec ni cobro, ni he cobrat, ni cobraré. És més vaig haver de posar diners per liquidar els deutes i mantenir la sostenibilitat de la Federació. La proposta de la modificació dels estatuts la va fer la Junta Directiva de la Federació, SÓN ELLS qui em van proposar, no JO. I després l’assumpte es va acordar a l’Assemblea que és qui decideix, no JO. Així que tots els que esteu parlant sense tenir coneixement millor que calleu perquè ho feu d’un punt de vista ignorant.
Tot seguit us publico la notícia del Diari de Girona: //Segueix//
Escudero aconsegueix canviar els estatuts per seguir presidint l’hostaleria
La Federació modifica la normativa que limitava a dos el nombre de mandats
Diari de Girona. El president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, Antoni Escudero, volia seguir representant el sector, però un impediment legal en forma d’estatuts impedia que es presentés a les eleccions per tercera vegada. Entre canviar d’opinió i canviar els estatuts, Escudero no va dubtar: en l’assemblea celebrada dilluns passat va proposar modificar aquell molest punt dels estatuts, i va aconseguir que s’aprovés. Res impedirà a l’actual president presentar-se per tercera vegada -el proper mes de setembre- a les eleccions per presidir la Federació. De fet, ja es va prendre la modificació dels estatuts com una mena de plebiscit cap a la seva persona -que ha guanyat-, com ho demostra que escribís ràpidament al seu bloc que «la decisió m’enorgulleix moltíssim i vull agrair a tots els membres de l’assemblea la confiança que han transmès en mi».
Home a qui agrada viatjar i amarar-se dels costums d’altres cultures, ben segur que Antoni Escudero tenia fresc en la memòria que el president de Veneçuela, Hugo Chávez, es va trobar amb un petit entrebanc semblant -en aquest cas no en forma d’estatuts sinó de constitució- per optar a la reelecció, i ho va solucionar eliminant l’entrebanc, és a dir, modificant la norma.
Antoni Escudero va actuar de manera similar, si bé fins i tot amb més sinceritat que el líder de la República Bolivariana, ja que mentre aquest justificava la modificació argumentant que d’aquesta manera en el futur qualsevol president podria ser reelegit pel poble, el representant dels hotelers no té cap inconvenient en personalitzar sobre ell mateix aquesta possibilitat, doncs tal com escriu al seu blog, la modificació dels estatuts de la Federació d’Hostaleria s’ha dut a terme «per tal que jo torni a tenir l’oportunitat de ser president».
Fins dilluns passat, els estatuts limitaven la presidència a dos mandats de quatre anys, és a dir un total de vuit anys, que en el cas d’Escudero es compleixen el proper mes de setembre. En canvi, a partir d’ara «no hi haurà limitació de temps pel mandat del president de la Federació», recalca Escudero.
L’assemblea va tenir lloc dilluns passat a l’hotel Carlemany de Girona –no casualment el nom d’un emperador-, i després d’agrair als assemblearis que aprovessin la modificació, Escudero va deixar clar que «si torno a ser president estic disposat a assumir-ne la responsabilitat sempre treballant amb total transparència, coherència, i ganes, moltes ganes». Un «si torno a ser» que, ni que sigui amb la boca petita, deixa obertes les portes a la possibilitat que algú altre li arrabassi la presidència. Si no és així -és dubtós fins i tot que hi hagi cap altre candidat en les eleccions del setembre-, Escudero s’estarà dotze anys representant el sector de l’hostaleria gironina. O més de dotze, perquè el límit ja només se’l posarà ell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!