Tornem-hi amb la llei antitabac. És que no hi ha dret, però jo ho tinc clar i ho manifesto: a la nostra província s’han detectat pèrdues entre el 40% i el 50% a nivell de facturació. No s’ha notat un descens en la clientela, però si amb la freqüència que el client va el bar a prendre un cafè, una copa o un refresc. PERQUÈ EL FUMADOR NO POT FER UN CIGARRET TRANQUIL·LAMENT. Així doncs que em manifesto contra la llei perquè com he repetit molts cops s’ha portar a terme malament i en un mal moment.
Des del meu punt de vista a Catalunya també ens hauríem de manifestar tal i com s’està fent a altres comunitats autònomes de l’estat espanyol. El proper dilluns 21 de febrer la FEHR ha convocat una manifestació a Madrid per demanar una reforma de la llei.
Entre tots hem d’aconseguir una llei més flexible que no perjudiqui el nostre sector, perquè sempre som l’ase dels cops.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha gent que després dels àpats, amb el cafè, li agrada fer una copeta de conyac o d’algun licor. A mi, m’agrada FUMAR. Acostumava a fer-ho al restaurant que anava un cop per setmana, al bar on prenia algun refresc de tant en tant i al cafè-musical on ens reuníem algunes nits amb els companys.
Com a conseqüència de la nova llei no he tornat més al restaurant, ni a cap bar, ni ens trobem al cafè dels vespres. Dino a casa cada dia, m’estalvio els “tocs” i fem les revetlles a les cases particulars en torns rotatius. Així, els que volem, podem tenir el PLAER de fumar.
Entenc i em sembla bé que hi hagi locals on no s’hi pugui fumar. El que no entenc, no em sembla bé i no trobo just, és que no es pugui a cap local! El mateix dret que assisteix als no-fumadors a tenir locals sense fum i a ser respectats hauria d’existir pels fumadors a tenir també locals on ser respectada la voluntat de fumar.
Els fumadors haurien de poder exigir els mateixos DRETS que els no-fumadors (que paguen els mateixos impostos + els de “las labores del tabaco”).
Espero que es faci justícia i que el dret d’escollir sigui per tothom igual.