Antoni Escudero i Martínez

La Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona celebra cada any el Dia Mundial del Turisme. Ho fem al Castell de Biart i hi vénen més de 500 persones relacionades amb el sector. És un dia maco on ens retrobem tots després de la temporada d’estiu. Aquest és el discurs que vaig fer.

Bon dia,

benvinguts a la celebració del Dia Mundial del Turisme. Gràcies conseller Josep Huguet per ser amb nosaltres. Molt agraït també al Sr. Enric Vilert president de la Diputació i del Patronat de Turisme i a l’amic Sr. Joan Molas, president de la Confederació Espanyola d’Hotels per haver respost positivament a la nostra invitació. I a l’alcalde de Masarac, el Sr. Lluís Pujol, que s’estrena en el càrrec i que hem comptat amb la seva complicitat des del primer dia.

Molt agraït també a tots els alcaldes i alcaldesses i representants d’ajuntaments d’arreu de les comarques gironines, diputats i diputades al Parlament, a la Diputació o al Congrés, senadors i senadores, Consellers comarcals, Cambra de Comerç, Patronals, gent del món acadèmic i cultural, representants dels diferents partits polítics, de la restauració i l’hostaleria, empreses col·laboradores de la Federació, des de la banca a l’energia passant per alimentació i begudes, equipaments i serveis, cuines de les nostres comarques: Cuina del Vent, Cuina de la Selva, Cuina Volcànica, Cuina del Ripollès, Cuina de l’Associació de Girona i Radial i Cuina de la Cerdanya…

Gràcies en nom meu i dels 11 presidents dels gremis d’hostaleria que formen la Junta Directiva de la Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona.

També em fa una especial il·lusió que ens acompanyi una persona que durant els últims quatre anys ha compartit amb mi la passió pel sector turístic. Junts, ell al capdavant d’una institució i jo de la Federació, hem après, al costat dels nostres col·laboradors, a entendre aquest sector, a escoltar-lo i a pensar com millorar-lo dins les nostres possibilitats. Una persona que no ha tingut mai un no per tot allò que li ha fet falta a la Federació, tot un senyor, a les verdes i a les madures i mesurant tot allò que decidia.

Ara, la seva carrera professional s’encamina per altres branques però estic convençut que si té llibertat per fer-ho, tindrà el mateix èxit que avui li vull reconèixer com a president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. En Ramon Ramos és per mi un referent. Ha sabut gestionar amb encert les idees i l’empenta del sector privat amb l’impuls del sector públic i ens deixa una eina cabdal per a la comercialització com és el portal de reserves  costabrava.org.

En Ramon em mereix un gran respecte i una gran admiració i per això en nom de la Federació d’Hostaleria li vull fer entrega d’aquesta placa com a record d’un sector que… Ramon, és el teu.

Gràcies Ramon.

És el quart any que fem aquesta festa i cada vegada ha anat a més. Crec que és una bona oportunitat per retrobar-nos. Tots necessitem dedicar-nos un dia a nosaltres després de mesos servint a clients i visitants. És una oportunitat per divagar sobre el sector, el seu futur, el seu passat i una bona ocasió, crec, per manifestar allò que sentim.

Us adverteixo que no us parlaré d’infraestructures, de si donem molt i rebem poc, de si un govern o un altre… Tot està dit. Sí que vull fer un apunt del que penso d’aquest sector turístic, de nosaltres i de com ho fan a altres zones fora d’aquí.

A 700 quilòmetres, hi tenim Torí. Una ciutat en decadència després d’haver estat la segona d’Itàlia, no en habitants però sí en dinamisme i activitat. Semblava enclavada en un pou sense sortida però va trobar la manera de sortir-ne i ho ha aconseguit amb la celebració dels jocs olímpics d’hivern de l’any passat. L’impuls que li ha donat aquest esdeveniment l’ha re-posicionat com a ciutat i ha recuperat l’autoestima dels que hi viuen.

Més aprop ens queda l’Aragó. Una comunitat oblidada i moltes vegades de pas. Tots recordem el lema aquell, d’encara no fa tres anys, de Teruel existe, l’única província de l’Estat sense un quilòmetre d’autovia. Ara, l’Aragó, està projectant a Saragossa un esdeveniment que donarà un impuls a tota la comunitat. L’Expo Saragossa 2008 no només servirà per rehabilitar un espai en de-sús com és l’entorn de l’Ebre si no que serà l’excusa per situar-se en el mapa com una cruïlla de comunicacions, atrevint-se a reivindicar fins i tot la connexió central ferroviària del Pirineu cap a França per l’antic traçat de Can Franc per passatgers i mercaderies. Això és autoestima, orgull, generar complicitats, capacitats…

Un lloc més, València. Pocs atractius però molta ambició. Creen la ciutat de les arts i de les ciències i aconsegueixen desviar l’atenció dels turistes que només coneixien Penyíscola i Benidorm.

A casa nostra, a Barcelona. Fa només 15 anys… qui s’hauria imaginat anar a Barcelona a fer vacances i no només a una fira, o a un congrés? Els Jocs Olímpics, els festivals de música de reclam internacional… El tomb que ha fet la capital catalana en termes turístics ha estat importantíssim. La realitat demostra que l’han encertat i continuen en aquesta línia amb la creació d’edificis emblemàtics i d’interès arquitectònic. La Torre Agbar, l’Hotel Hesperia Tower i el futur Nou Camp Nou tenen firma pròpia i s’afegeixen a una oferta que si no existeix, es crea i punt.

El que vull dir amb tot això és que si pensem que ja hem tret tot el suc possible als nostres atributs, als nostres atractius com a destinació turística, el que hem de fer és crear-ne de nous. Individualment, a casa nostra, ja fem tot el que podem perquè els que ens visiten estiguin còmodes. Ara bé, com a col·lectiu hem de reflexionar en com projectem el nostre futur.

Crec precisament que estem en un impàs important i que el model a seguir ha de ser consensuat. Un gran acord amb compromís d’implicació per totes les parts, empresaris i administracions. Potser aquest compromís és tant fàcil com segellar un acord d’una sola línia i que digui:

 EMPRESARIS, EMPRESÀRIES FEU, ADMINISTRACIÓ DEIXA FER

No tinc cap bola màgica però sí que crec que és necessari un esdeveniment, un projecte urbanístic o el que sigui que reactivi la nostra destinació per no quedar-nos enrere en un món en què hi ha tanta i tanta oferta per descobrir.

L’amic Carles Pàramo deia fa vuit anys que les comarques de Girona som un parc temàtic natural. Comparteixo el concepte però per dotar-lo de valor com a tal l’hauríem d’haver projectat ja com una unitat i senyalitzar-lo de manera unificada. Però tampoc fem prou amb això. Hem de crear nous atractius a més a més. Tenim el romànic, sí, però també n’hi ha a d’altres parts d’Europa. Hem de cuidar el que la història ens ha donat, però també hem de fer història nosaltres, creant, innovant.

Tenim un gran futur per endavant i molta feina per fer. La mateixa il·lusió que ens va fer establir-nos com a destinació turística de primer nivell, ens ha de fer ara reaccionar com a col·lectiu per reposicionar-nos. Estic segur que tot depèn de nosaltres i quan una cosa depèn d’un mateix i n’està convençut, ho aconsegueix.

Moltes gràcies i endavant amics