El xoc financer d’aquests darrers mesos sembla tapar un xoc encara més important al nostre país: el xoc que pateixen alguns sectors productius poc competitius. Aquests sectors, sobretot el de la construcció, arrosseguen problemes de fa temps. Ja l’any 2004 el saló Meeting Point organitzà un simposi sobre els límits del creixement, i sobre els probles estructurals del sector. La memòria és curta i el cop de titular encara ens la limita més, però val la pena recordar que de fa molts mesos, anys, que sabem que no estem fent el que cal per sobreposar-nos a moments complicats com els actuals.
Competitivitat i productivitat són dos elements clau per reeixir en el món modern. Els darrers treballs de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa demostren que les empreses de l’EURAM que se’n surten són les intensives en valor afegit, les de més capacitat exportadora, les que més inverteixen en recerca i desenvolupament. Caldria comptar amb una súperestructura administartiva a nivell de Països Catalans que contribuís a la competència cooperativa, a la col·laboració per lluitar en mercats més grans, a la generació d’atracció de talent per incrementar el valor del que produïm als nostres Països.
El nostre xoc de competitivitat posa de manifest les febleses estructurals del nostre sistema político-econòmic, de la nostra estructura productiva i de les dependències tòxiques de mercats basats en l’imperi de la plusvàlua a qualsevol preu. Cal extraure’n lliçons i actuar de seguida. Cal no confondre actuar amb acomiadar treballadors. Aquests són les víctimes d’un sistema malalt, i per tant els que mereixen la màxima protecció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dius:
“les empreses de l’EURAM que se’n surten són les intensives en valor
afegit, les de més capacitat exportadora, les que més inverteixen en
recerca i desenvolupament.”
I això dit a corre cuita pot resultar equívoc. Per a mi, les que més reïxen són les que tenen el nord d’exportar. Són les que més poden adquirir nous coneixements en l resta de mercats. I afegint-hi poc poden fer grans avanços en recerca i desenvolupament. Els mercats tancats acaben, sempre, estancant-se.
En el tema que toques, de passada, del Meeting Point es torna boirós en mans del dit event. I saps què estan buscant i tanmateix, que no és el mateix al que tu et refereixes, però s’han de tindre en compte, perquè són qui “mouran” quan les idees passen a prototips i després a manufactura.
Aquelles recerques que es van fer de la mà de Paricio, Ferrater, etc. en qüestions de moduls habitables fou ben interessant al Construmat de l’any passat. O els habitatges “contenidor”. Això és exportable. Crear patents, etc. que siguen elements catalitzadors de coneixement per a la indústria exportadora innovadora. Com saps molt bé, en aquest sentit l’IaaC, fa passes raonables en eixe sentit, però no acabem de trobar el desllorigador.
Sobre la creació d’un organisme supraregional que esperone la competència cooperativa has estat sembrat. I en aquest aspecte és un dels pocs que pot haver una esquerda per a començar “el rosse hasse el carinyo”.
El dilluns tenim el dinar de VLC comiat d’en Ferran Villalonga, que se’n va a NY.
Supose que estaràs mirant-te el darrer recull sobre infrastructures de l’IIVEE, és fracament revelador.