Veig que s’ha comentat molt poc que en Montilla no hagi fet cap discurs institucional amb l’excusa de no polititzar la diada de Sant Jordi.
No li va saber greu, en canvi, convidar la vicepresidenta del govern espanyol i fer-se passar per un presidentet de comunidad autónoma a l’ús. Ni li va saber greu folkloritzar la festa des de les institucions nacionals fent de rapsoda de pega en un empostissat a la Plaça Sant Jaume.
Que no és polititzar la diada convidar una vicepresidenta espanyola? Que no és polititzar la jornada negar-se a parlar i fer-ho tan sols per dir "els pastorets"?
Ho comento perquè em sembla que cal anar dient les coses pel seu nom: darrera d’una "innocent" negativa a parlar per no "fer malbé" la diada, hi ha una no gens innocent voluntat de disminuïr la festa i d’anar-nos diluint en un tot aliè.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Oh, sí, com sabem, el futur nacional de Catalunya depèn del discurs de Sant Jordi… No hi ha país sense aquest discurs, deu ser l’argumentari conver. Que no et va agradar com recitava en Montilla ‘Els Pastorets’? L’any que ve no vagis a escoltar-lo, dedica’t a passejar per la Rambla, que és més interessant que anar a veure els polítics fent el pallasso damunt un cadafalc (la resta de l’any no el necessiten); però dir que la festa des ‘desnacionalitza’ per això és una d’una magror d’arguments preocupant.
Que en Montilla és un ‘presidentet de comunidad autónoma a l’ús’? Sí, perquè això és el que és Catalunya, gràcies a la constitució que en Roca va fer i a l’estatutet que en Mas va signar. Si ve a passejar una vice-presidenta del Govern Espanyol és perquè encara l’hem d’aguantar, aquest govern espanyol, i ni els teus de CDC ni els d’en Montilla estan disposats a llevar-se’l de sobre. Així que ja ho saps, company Vives: més vius, més independència i menys discursets demagogs mancats de raons com el d’avui.
salut i república!
I sobirania i progrés, no…?
Sí senyor! Ara m’agrades. Ja n’hi ha prou de ser tan politicament correctes que no es puguin dir les coses pel seu nom. Tenim un president mediocre que ademés va perdre estrepitosament les eleccions, i que demostra dia rera dia que Catalunya no és la seva prioritat, ni molt menys. Mai ho ha sigut i ara tampoc. Només importa el poder que li va donar el Carod, i si la presidència de Catalunya és un trampolí pels seus interessos doncs mira, encantants de la vida. I Sant Jordi. Qué dius qué de Sant Jordi?. Ah!, i recordem que tenim aquest president gràcies als de Sobirania i Progrés i la seva colla.
Perdona per insistir-hi, però m’agradaria que pengessis del bloc l’article dle 14 d’abril a Dossier Econòmic. Gràcies