Antoni Vives

Lletra de batalla per Barcelona

19 de març de 2007
7 comentaris

Les pressions del Govern als periodistes

He llegit amb estupefacció la crònica de Jordi Barbeta sobre les pressions que va rebre d’un tal Bolaños del Govern per tal que no informés de l’evolució de l’Estatut a Madrid.

Em sembla increïble, però també em sembla que l’actual direcció del PSC mostra la seva veritable cara. Es pot dir que això ho fa tothom, que les pressions vénen de tot arreu, i és cert. El que mai no havia passat fins ara és que un alt càrrec del Govern amenacés de la manera que explica en Jordi Barbeta. Si aquest periodista se la juga en explicar-ho, vol dir que les coses han arribat molt lluny.

Val la pena tenir-ho en compte a l’hora de pensar en la mena de democràcia que defensem, i per la que treballem.

  1. Molt malament si realment és cert per part del PSC i molt malament també pels diversos episodis que vau tenir "gràcies" a la mà esquerra d’en Madí.

  2. Com el comentarista anterior, sóc de la opinió (refrendada amb diversos fets) que això ho han fet totes les administracions que han passat per la Generalitat.  No per això és menys impresentable i indignant que aquest tal Bolaños encara no "l’hagin" dimitit.

    D’altra banda, considero que la relació Generalitat-Grup Godó és prou corrupta com per preguntar-nos a què ve tot això ara.  No els hi dónen (prou) subvencions o què?  Perquè en Barbeta i co. seran moltes coses, però periodistes independents del poder polític segur que no.

    Entre d’altres perles (negres) d’aquesta bastarda relació amb el minipoder català, cal recordar que aquests "pàjaros" porten 10 anys emetent una TV de forma il·legal (CityTV, ara Td8), passant-se "pel forro" els compromisos d’adjudicació de la llicència d’us del català i de producció pròpia … i ningú, ni en Pujol, ni el Maragall, ni Montilla, té nassos per fer-los complir la llei!

    Veurem com acaba tot això, però és més que probable que cap dels dos B dimiteixi i que d’aquí a unes setmanes, LV ens regali la guia de BCN com a suplement dominical! (per si de cas algú encara no la té)

  3. Aquest és l’ingredient que ens ven Montilla, el gran gestor. Aquesta democràcia folclòrica que defensen els socialistes no és la democràcia que vull per aquesta Catalunya nostra. Sempre tothom tan crític amb els governs del President Pujol, però el grau de sectarisme que aquests exmetropòlites barcelonins practiquen, no té nom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!