Dissabte al matí, molt aviat, baixava amb l’Euromed cap a València, amb uns quants amics. Hi havia reunió de l’Institut Ignasi Villalonga. la conversa va girar sobre l’estat actual de les coses a Catalunya. Un dels meus companys mirava de fer una anàlisi tàctica de la situació. Però va ser impossible.
Diagnosi? El to baix general té a veure almb els lideratges morals que els catalans hem estat capaços de generar. La conversa se m’ha fet més present encara quan he llegit algunes declaracions a l’entorn de les possibilitats immediates d’independència cas que el Tribunal Constitucional decideixi en contra de l’Estatut…
Tot plegat fa una mandra, no us sembla? Mandra perquè hi trobo a faltar rigor, camí de llarg recorregut, combinació adequada de visió i de construcció de polítiques a curt.
Si tot plegat passa per declarar la independència als mitjans de comunicació i fer politiqueta a les institucions, sincerament no entenc cap on anem. Perquè cal no confondre les persones amb visió, amb els visionaris que es pensen que la política són ells, i no l’obra que es desprèn de la seva acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ho crec que no entens cap on anem, perque no anem en lloc. Perque no hi ha visió ni de futur ni de res. I ni tan sols hi ha visionaris, perque un visionari com el Carod tan i tan aprofitat i que sap ben bé el que vol per ell i l’importa un pito el que interessa a Catalunya no és ni tan sols un visionari. Un aprofitat i prou, que certament ha tingut el gran poder de fer el govern de Catalunya en clara burla als votants que vam fer clarament guanyadora una opció política que per voluntad del Carod és a l’oposició. Això és el que hi ha i res mès. I això principalment és la gran llosa que duu aquest País.
Estic escoltant el Portabella per RAC1 i diu que els resultats de les municipals a BCN variaran dels anteriors, confón realitat amb desitjos.
Respecte en què ha millorat BCN gràcies a ERC diu que a ara hi ha molts llocs de treball, potser es refereix a la prostitució.
Benvolgut Antoni,
Pots penjar si et plau el teu article de dissabte passat a Dossier Econòmic. Em va agradar molt i estaria bé que el posessis al bloc. Gràcies.
Que algú ens alliberi del Franquisme en colors.