Suposo que un espai com aquest també ha de servir per expressar els dubtes, el desconcert si n’hi ha. Les declaracions d’en Xavier Vendrell d’ahir en les que deia que ERC estava disposada a donar la presidència de la Generalitat a Artur Mas si s’avenia a convocar un referèndum per l’autodeterminació m’han provocat desconcert.
Desconcert perquè em sembla un pas més en la banalització de tot el procés de recuperació nacional, i en Vendrell és un patriota que mai no hauria de caure en un error d’aquesta mena.
Desconcert perquè introdueix un nivell de tensió nou en el camp nacionalista que no calia introduir sense que abans no se n’hagués parlat mínimament. Ja fa dies que molta gent de camps diversos parlem de donar una passa general cap endavant, sense mirar sigles, acceptant el lloc del que partim tots plegats.
Desconcert perquè l’autodeterminació no pot ser una "commodity" política, amb la que un juga a partir de no sé quins càlculs. No és seriós parlar-ne avui d’aquesta manera i no haver-ne parlat fa tres mesos, abans d’haver investit Montilla com a President. Això obre la porta a les crítiques del tebis, als defensors del "statu quo".
Desconcert per a la imatge del Govern, tot i que aquesta m’importa menys, donat el baix nivell de respecte que genera un Govern de perfil tan baix (salvant en Tresserres i algun altre que em dec deixar).
I finalment desconcert perquè potser sóc jo que estic malfixat, i que el que realment cal és tirar pel dret i fotre el barret al foc… No ho sé. Jo miraria de fer les coses d’una manera diferent. Vull dir la gestió de tot el procés. Encara hi som a temps si tots plegats som sincers des del començament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A banda de que s’aprove o no el constitucional l’estafatut, alguns poder pensar que m
Si jo vulgues de veritat fer una proposta com aquesta, ho faria sense fer soroll. Un cop acordat amb tots els ets i uts, es podria fer efectiva. Abans fins i tot de publicitar l’acord. Si les coses es fan com fa en Vendrell, ho tenim clar. Es electoralisme pur i dur. Els espanyols poden seguir xuclant·nos la sang tranquilament durant els propers 300 anys. Gràcies ERC per ser tan sapastres!
Barregen com sempre naps amb cols. Per anar cap al referèndum d’autodeterminació no cal canviar de president, només cal que ho aprovi al parlament. Que ho proposin si creuen que ara és el moment.
No és creïble aquesta condició per donar la presidència al Mas. Si això fos una condició si ne qua non, és una gran manca de professionalitat no haver-hi caigut abans, o és que escoltant en Carretero han recordat que es feien dir Independentistes?
És una estrategia barata de pati d’escola que només busca poder fer camarilla senyalant al convergent arraconat cridant: s’ha cagat a les calces, marieta, marieta….. quan el veritable covard és ERC que no s’atreveix a demanar-li al Montilla, que li tenen por?
Jo respondria a ERC que molt bé, i que la seva condició és tant transcendent que la resta de condicions les posa CiU. Si hi ha d’haver algún conseller d’ERC al govern ja ho decidirà CiU. Jo per exemple posaria Carretero de Conseller Primer i en Vendrell de conseller de Participació i etc, el referèndum que el convoqui ell i que prepari bones lectures per quan el tanquin a la presó, que resulta que això de convocar referèndums els catalans ho tenim prohibit.
Veig que sou tots de la mateixa corda! L’únic desconcert que us ocupa és, em sembla, que no sabríeu pas què votar, en un referèndum. L’estelada sempre ha estat, a casa vostra, una joguina per a la canalla però, més enllà d’això, el sentit de l’ordre us para els peus. Jo, que no sóc de cap partit, m’ho miro amb llàstima. Si ja us vau carregar la unitat de l’Estatut aprovat al Parlament, no crec que ara us interessi fer un front independentista. És ben lògic, tot plegat.
Em fa gràcia el darrer paràgraf del teu escrit, és d’una ingenuitat suprema. Tractant-se d’ERC no hi cap possibilitat de fer les coses ben fetes. Ja veus com ho han fet, amb xuleria i prepotència i, sobretot,amb la intenció d’"ensarronar" a CIU. El que passa ara és que l’Artur Mas els ha recollit el guant i ara és quan ve el cruixir de dents esperant que d’un moment a l’altre el Montilla tregui el bastó i s’acabi l’autodeterminació com el rosari de l’aurora.
Jo tiraria pel dret! Ha quedat prou clar?
Supose que la finalitat de CiU és assolir l´independència de Catalunya, i ara mateixa la direcció d´ERC, us dona la possibilitat de fer un referendum, i saber si el poble de Catalunya vol o no vol la independència.
Si volem, perfecte ja articularem els mecanismes per assolir-la, si no volem doncs a treballar per aconseguir-la.
No hi ha que pegar-li tantes voltes al nano.
Tirar pel dret! no hi ha que esperar tant, Que hi ha por?????
Toni, hi ha algun ‘think tank’, al marge de les fundacions dels partits, que serveixi per fer propostes, estudis reals per la construcció nacional del país, l’autodeterminació, estrategia…. i que sigui un espai de trobada de la gent de diferents partits que es creu el tema? Ja sé que hi havia Debat Nacionalista, pero no sé si acaba de tenir capacitat per fer això. Aquest mes de maig a Escocia es mouran les coses i aquí ens tornarem a quedar amb un pam de nas i continuarem fent calçotades i buscant la foto…