Torre Baró és un barri situat en un lloc privilegiat de Barcelona. Un dia qualsevol s’hi veu una perspectiva única del país: Barcelona, el mar, la Serralada Litoral, el Montseny, Montserrat, el Pirineu… A Torre baró hi viu algun miler de persones que pateixen la persecució dels qui han decidit que n’han de sortir, que n’han de marxar.
Són els “decididors” de la vida dels altres. Per què els fan fora? Perquè el diuen que els convé “baixar de la muntanya”, que tot és més barat, i que els serveis els arribaran amb més facilitats. Curiosament no han fet ni dit el mateix quan s’ha tractat de Can Caralleu, o de Vallvidrera.
Torre Baró té la mala sort, en termes polítics, d’estar situat al districte de Nou Barris, on s’hi practica sistemàticament la política al marge del que volen els veïns i les veïnes. És la política del despotisme administratiu, del despotisme des de la trona perquè els qui hi manen es pensen que tot els és de franc. Mirem si no el què passa al Turó de la Peira, a Vallbona, al barri de Porta, o a les Cotxeres Borbó. Aneu a parlar amb la directiva del SESE, parleu amb les plataformes de veïns no dominades pels de sempre. És impressionant.
A Torre Baró la gent és humil. Això és el que envalentona als governants del districte: “Todos fuera!” els diuen. La gent de Torre Baró diu que si el barri fos a Sarrià no els tractarien igual. I tenen raó! El que passa, però, és que la gent no en vol marxar. La gent s’hi ha fet les cases lluitant, treballant. I hi estan bé, encara que tan sols tinguin un bus cada mitja hora; encara que els hagin oblidat voluntàriament per tal que s’atipin de la situació i claudiquin. No ho faran. Els de Torre Baró s’hi quedaran. Hi estem compromesos!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!