A qui pot sorprendre la decisió del Suprem sobre el català? És com si un àrbitre soci del Madrid fes d’àrbitre a tots els Madrid-Barcelona. No hi ha res a pelar, i per tant cal que treballem amb imaginació i decisió per anar fent al marge de jutges i enemics de la pàtria.
Passarà el mateix amb la sentència del Constitucional sobre l’Estatut. I més que estripar-nos els vestits, més que llençar-nos cendra al cap, caldrà saber què farem el dia després. Opto per fer servir el Parlament, per fer lleis que desenvolupin els articles derogats o retocats, lleis amb la força de la sobirania, la que sigui, del nostre Parlament. La resta tan sols serveix per marejar la perdiu i excitar la impotència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Catalunya no ha sabut fer-se respectar ni és respecta a si mateixa per tant no pot aconseguir els altres la respecten. Alhora que perd la capacitat per respectar als veïns més proxims.
Només cal veure la magnitut dels principals mitjans de comunicació en castellà autoritzats a Catalunya, que continuen en la seva súbtil i no tant súbtil atac a Catalunya de forma directa e indirecta amb les mateixes actituts pro-feixistes espanyoles del passat més recent.
Quan tot hom sap que el quart poder i el més important és el poder informatiu i de difussió de la informació.
Toni,
Et desitjo un molt bon 2009, serà complicat i intens, però mentre hi hagi gent amb la teva empenta ens en sortirem.