Ara que s’acaba el Nadal d’enguany, deixem que el president Macià reposi en pau. Escoltem-lo en els seus parlaments, analitzem-lo en els seus gestos, aprenguem-ne el millor i prenguem nota del pitjor.
Ell, un dels nostres mites nacionals, un dels nostres homes indiscutibles, està farcit de llums i d’ombres, com és propi de tota obra humana.
Avui hi hem de reflexionar sense necessitat de dur-lo a les batusses del present. Potser la millor lliçó del nostre bon president va ser la de saber volar per damunt del que era passatger, per fixar el que havia de ser perdurable, com la seva figura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!