Dos comentaris de Madrid estant, un Madrid ple de vida i de llum, farcit de gent de tot arreu, que amaga contrastos que fan pensar:
El primer és sobre el Museu del Prado: hi anem amb la família i veiem que hi podem demanar la gui en català. La informadora, molt atenta, ens demana si la volem en català o en valencià. La meva filla gran li diu que és igual, que no hi ha cap diferència, que és com dir castellà o andalús. La informadora ens mira i ens n’acaba donant una de cada, per si de cas… Repassem les guies com mai no ho havíem fet abans. Cap diferència. Ni una. Llevat de la bandera, és clar. El català de Catalunya duu una etiqueta amb les quatre barres verticals. El català de valència està etiquetat amb la franja blava. Hi deu haver gent contenta, sobretot els que aposten per la diferència, els qui aposten per la franja blava a la bandera, els que ens destrossen la pàtria. No demanen el mateix per a les guies que han d’agafar peruans, argentins, guineans, bolivians,…
El segon és sobre la missa a favor de la família cristiana. L’entarimat que preparen a la plaza Colón és sinistre. Més que un altar sembla un cadafalc. Més que exalçar-hi la família sembla que l’han de penjar per sempre. Un lema buit i retòric presideix la trona del cardenal Rouco: “En la familia cristiana está la salvación”. La pregunta és òbvia: què és una família cristiana? De quina salvació parlen? A qui volen convèncer? L’orgull prepotent de l’acte, s’adiu amb l’esperit evangèlic? L’altar-cadafalc està situat estratègicament davant de la gran bandera d’Espanya. Serà impossible no agafar imatges de l’altar i de la bandera a la vegada. És el retorn del temps enyorat, el retorn de la cristiandat que s’enfronta al cristianisme. Rouco i els seus acòlits són això: ambició de poder temporal, subjugació dels esperits, Espanya i totalitarisme, allunyament evangèlic, casta, orgull, secta, tristor, ofec, ira, menyspreu… Com poden haver caigut tan avall persones tan intel·ligents? Gairebé a la mateixa hora, a la parròquia de San Carlos Borromeo, al barri d’Entrevias, també a Madrid, s’hi celebrarà la missa dominical: oberta, joiosa, conciliar, esperançada, en comunió amb els pobres del món, amb els pobles del món, amb els qui són l’opció preferent de Jesucrist.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!