Nou Barris és un dels districtes menys coneguts de Barcelona. Des de fa uns mesos hi faig de regidor i ja començo a tenir una idea de com s’hi han anat desenvolupant les coses en els darrers trenta anys. N’aniré parlant perquè Nou Barris és un bon tub d’assaig d’una certa manera d’entendre les relacions de la política amb la societat civil, i de la manera com la política, un partit polític (el Partit dels Socialistes) i els seus satèl·lits, arriben a apropiar-se d’una història compartida.
1. El mite de “la gran transformació”. És curiós com després de trenta anys de mandats socialistes Nou Barris encara ha de veure com els seus responsables polítics no paren de parlar de “la gran transformació del districte”, que ningú no nega per altra banda. La pregunta que ningú no sembla fer-se és si les coses s’haurien pogut fer d’una altra manera, si trenta anys no són prou com per haver actuat amb més contundència en alguns sectors, si trenta anys no són prou per haver deixat de mantenir el districte en la situació de cul-de-sac que encara manté, sobretot en el seu extrem nord. Suposo que per això la regidora va demostrar un gran nerviosisme el dia que en Xavier Trias i un servidor vam deicidir anar-hi a fer un tomb amb uns quants periodistes, concretament al barri de Vallbona. En primer lloc ens va dir que ella també tenia previst d’anar-hi el mateix dia que nosaltres,… “que per tant, què fem…”. Li vem dir que estavem encantats que hi anés. No va venir. Tan sols va enviar vehicles de BCN-Neta. Els veins i les veïnes ens deien: “Sr. Trias, haurà de venir totes les setmanes de l’any, perquè si no mai no els veiem, aquests!”. A Vallbona la presidenta de l’Associació de Veins “oficial”, que rep al voltant de 30.000€ de subvenció l’any (contra els 3.000 que reb la “no oficial”), és germana de la consellera municipal d’Iniciativa per Catalunya, membre del govern del districte. Coses de Nou Barris!
2. L’altre dia vaig conèixer un funcionari del districte. Vam estar parlant informalment de les coses de Nou Barris i vam quedar per tornar-nos a veure. Els socialistes sempre ens parlen de la “crosta” i del “sectarisme” dels nacionalistes. Bé, el dia que tenia previst de veure’m amb aquest senyor vaig rebre un mail en el que se’m deia que si volia parlar amb cap treballador municipal… que no calia! que el que havia de fer era adreçar-me al gerent del districte, que només ell em donaria la informació que necessités! Jo tan sols volia fer un cafè amb una persona amable que havia conegut dies abans… Són més coses de Nou Barris!
3. L’any 2006 va caure damunt de Nou barris una pluja de diner públic per a subvencions: 1.673.033€ si les meves dades són correctes. No cal dir que els dirigents polítics del barri no paren de treure pit. Quan un grata una mica més en les xifres descobreix coses, coses de Nou Barris: de les 245 entitats subvencionades, n’hi ha 8 que se’n porten el 50% dels ajuts, i una d’aquestes entitats és de fora del districte! Cal dir que el 94% de les entitats subvencionades reben menys de… 2.000€ l’any. Més coses de Nou Barris!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest és, simplement, el text d’un polític compromés amb la seva feina, és a dir, amb la gent a qui pot servir. Chapeau!
Amb més polítics com l’Antoni les coses aniríen molt millor. És dels poc que realment es preocupa pels altres.