El bloc d'Andreu Mas

La mirada del polític és curta. És cert que hi ha excepcions i, de tant en tant, en surt algun amb una visió de llarg recorregut, amb capacitat estratègica. És aquell polític que té l’habilitat de veure més enllà del seu temps, finit, a la poltrona o, fins i tot, que és capaç de projectar el seu món més enllà dels límits de les costures de la seva vida i la dels seus conciutadans.

Malauradament, la collita badalonina actual, potser amb alguna excepció, no sembla d’aquesta anyada. El govern municipal veu els badalonins com a xifres que sumen i resten. Fan anar l’àbac amunt i avall per quadrar els comptes. Ja s’entén que toca retallar i que és l’hora de fer sacrificis i totes aquestes històries que ens expliquen, però això no justifica totes les decisions que es prenen.

N’hi ha una que clama al cel: suprimir el servei d’estudi nocturn a les biblioteques, el programa anomenat Estudiem de nit. Des del govern deuen pensar que això de tenir espais públics oberts a la nit perquè la gent hi estudiï és una collonada, perquè quan nosaltres estudiàvem ho fèiem a casa, i si ens remuntem en el temps hi havia qui ho feia davant d’un llum de carbur, i encara abans davant d’una espelma. I això per no parlar quan per evitar gastar folis s’escrivia sobre pedra. I no tornem a aquells temps perquè a la mainada li faria mal l’esquena de carregar les pedres. Ara que, temps era temps, no hi havia mal d’esquena… No donem idees.

El regidor d’Educació ha dit que l’Ajuntament ha suprimit el servei perquè costava 7.000 euros. I no podienrascar aquests diners d’enlloc? Dietes de càrrecs públics, per exemple, assignacions a grups municipals, càrrecs de confiança…

El que fa més gràcia, però, és que diu que potser el recuperaran el mes de juny, però en altres espais municipals. És clar, estudiar envoltat de llibres no és el més adequat… El millor és que facin una joint venture amb algun local nocturn de Can Ribó –si és que no els tanquen tots un dia d’aquests– i així la canalla pot estudiar i fer una copa, tot alhora.

Empobrir la societat, no econòmicament sinó també mentalment, culturalment és molt fàcil. I després ens queixem dels ninis. Apa, va!