El bloc d'Andreu Mas

Aquest és l’article que avui he escrit a la contraportada d‘El Punt. En ell explico la meva experiència personal en relació a la televisió local i felicito els professionals que han aconseguit que Televisió de Badalona hagi pogut arribar a celebrar el desè aniversari consolidada com una de les televisions locals més vistes del país.

Ha plogut molt des d’aquell any 1991 en què juntament amb una colla
de companys retransmetíem en directe la jornada i la nit electoral de
les eleccions municipals, les que van suposar, per cert, la primera i
única majoria absoluta que ha tingut un partit –en aquest cas el PSC–
en democràcia a l’Ajuntament de Badalona. Aquell dia i, sobretot,
aquella nit, els que fèiem aquella aventura vam xalar de debò, tot i
que érem conscients que aquella era una emissió que veurien ben poques
llars, les poques que podien accedir a la freqüència –no recordo si ja
era la 51– de Badiu TV, aquella tele que, sobretot, era filla d’Arnald
Lícer. Per celebrar-ho vam emetre ja ben entrada la matinada una còpia
–en Betamax!– d’El Imperio contraataca, que ens hauria pogut
costar un disgust si allò ho hagués vist algú més que quatre gats.
Recordo que uns dies abans, per fer publicitat de l’emissió, ens havíem
plantat al bell mig del carrer de Mar quatre o cinc de l’equip a
repartir uns fulls on s’anunciava el que sens dubte era, si més no per
a nosaltres, l’esdeveniment més important que havia viscut la televisió
local fins aleshores. Allò es va acabar per falta de suports econòmics
i polítics i a la televisió li succeïren noves etapes, totes elles
força més reeixides, que van acabar portant la televisió a les úniques
mans que en podien garantir el futur i la viabilitat econòmica:
l’Ajuntament de Badalona.

Els millors anys els ha viscut, i els
està vivint, la televisió pública, que ha aconseguit consolidar-se com
un referent informatiu i ciutadà de primer ordre, demostrant que es pot
fer televisió de proximitat de qualitat, malgrat les servituds que
sempre implica treballar en un mitjà que depèn d’una administració,
sigui aquesta quina sigui. Integrada en un consorci públic de
comunicació local, Badalona Comunicació, la televisió no ha parat de
rebre reconeixements públics, tant en forma de premis com, el més
important, en audiència. La televisió funciona i és seguida, sobretot
en l’àmbit on es couen les coses de la ciutat; ho corrobora el fet que
sortir-hi un dia és garantia de ser reconegut al carrer diverses
vegades l’endemà. És un test tan poc representatiu com vulgueu, però
significatiu. I a més, l’avalen les dades del Baròmetre de la
Comunicació que situen Televisió de Badalona com a la segona televisió
local més vista del país.

L’atreviment de l’aleshores gerent
Jordi Soler va portar els mitjans públics a un edifici, per primer cop,
lluny del centre de la ciutat. A Morera s’ha bastit una moderna
infraestructura que ara s’encarrega d’ampliar el seu continuador, Titus
Montornès, a qui també li ha tocat la tasca, no exempta de
complicacions, de conduir la transició de la televisió analògica a la
digital, amb la inversió econòmica que això comporta i els riscos
d’adaptació dels consumidors. Pel que sembla, però, la situació s’ha salvat gràcies a una bona campanya de comunicació i a la bona acollida que la televisió té a Badalona.

Si
la televisió de Badalona ha pogut fer deu anys és perquè des de 1982
moltes persones han cregut en la necessitat que la ciutat disposés
d’aquest mitjà, començant per l’alcalde Màrius Díaz, que va acabar
detingut amb quatre regidors més en oposar-se que el jutjat precintés
l’emissora. És perquè ha disposat d’uns bons professionals i perquè ha
assolit uns bons nivells tècnics. El repte pendent –sempre en queden–
és aconseguir que la política s’allunyi de la vida diària de l’emissora
i que pugui entrar en funcionament el consell assessor i consultiu que
ha de vetllar perquè la televisió compleixi els objectius fundacionals;
un consell que no pot respondre a quotes polítiques sinó que ha de
respondre a la voluntat de representar tota la societat civil
badalonina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!