El bloc d'Andreu Mas

Badalona és una d’aquelles ciutats
que, per les seves característiques –tant socials com urbanístiques–,
estan permanentment estirades al divan del psicoanalista. La ciutat mena
per la història intentant resoldre el dubte, a voltes hamletià, de qui
som i a on anem. Des de la recuperació de la democràcia hi ha hagut una
sana obsessió per intentar recosir la ciutat –socialment i
urbanísticament– amb el propòsit d’aconseguir trenar una identitat única
i definida que ajudés la ciutat a afrontar amb optimisme i passió els
reptes de futur. Tots els intents que s’han fet han estat debades,
perquè les ferides que va deixar l’accelerat i irracional creixement
impulsat pel franquisme són profundes, i perquè se n’hi han unit de
noves: les que ha deixat un segon procés migratori que ha impactat la
ciutat en els seus punts més febles i que l’ha feta anar enrere en molts
sentits.

Badalona és, doncs, un municipi d’una complexitat
extraordinària on, més que viure, conviuen i és juxtaposen cultures molt
diverses, que no han estat capaces, en massa ocasions, de trobar punts
en comú. Badalona no és que sigui diversa, és que no n’hi ha una de
sola. Potser amb el temps ens adonarem que no és possible aconseguir una
identitat única, i ens haurem de posar d’acord en un pacte de mínims
entre veïns d’uns i altres barris que donin contingut a la definició de badaloní
i badalonina. Entre aquests mínims que, fent servir una
expressió tronada, ens agermanen hi ha evidentment la Penya, la platja,
tradicions com el dimoni i, per què no, la cultura.

En el darrer
any, la ciutat ha vist néixer una interessant iniciativa conjunta entre
una plataforma de creadors i dinamitzadors culturals, anomenats
Kognitif, i l’Ajuntament de Badalona que sota el nom d’Identitat(s)
ha volgut posar en evidència, a través de l’art, com la ciutat és una i
moltes a la vegada. El més cridaner, no pas el més rellevant, del
projecte ha estat la intervenció sobre tres grans espais urbans, feta
pels artistes Sixeart, Jorge Rodríguez Gerada i el grup Barri Groc. Tres
murals de grans dimensions en parets de la ciutat que evoquen les obres
de grans artistes urbans dels Estats Units. Les tres intervencions
destaquen pel fet de ser obres de molta qualitat gràfica i de fort
impacte visual sobre el teixit de la ciutat.

Els murals serveixen
per reivindicar l’art com una eina d’expressió col·lectiva, que es
projecta sobre la ciutat. Una mirada nova, de gent nova –i que ens ha
portat la descoberta d’un artista internacional badaloní, Sixeart– que
ens volen dir coses noves; més enllà de la queixa permanentment i de
l’autocomplaença del plany de la trista i dissortada ciutat. Una veu que
agafa el relleu d’altres que des dels anys vuitanta reclamen que la
cultura sigui un dels motors de cohesió de Badalona.

El facebook d’Identitat(s).