El bloc d'Andreu Mas

Encara ara, l’exalcalde Joan Blanch,
en una conversa recent en motiu d’una entrevista sobre el seu pas actiu a
l’independentisme, es lamentava que l’operació urbanística del golf de
la Vall de Betlem no hagués reeixit. Blanch manté que si s’hagués
executat el projecte –que preveia deixar enmig del camp de golf Sant
Jeroni de la Murtra– avui el monestir gòtic estaria totalment recuperat i
li tornarien els anys d’esplendor perduts. Suposo que l’exalcalde
valora que els homes de negocis japonesos, als quals anava adreçat
sobretot el golf, no haurien deixat que un munt de restes ruïnoses els
fessin malbé la visió del green. Quan el projecte va quedar
endreçat al calaix, per la pressió dels ecologistes i el desinterès dels
inversors farts d’esperar, el mateix Blanch i Marcel Riera, aleshores
líder de CiU, ja van pronosticar que el monestir i el seu entorn
quedarien tal com estan ara, fets un nyap. El temps, de moment, els dóna
la raó i deixa en l’aire la incògnita si allò que semblava un sacrilegi
hauria estat una solució viable per al futur del monestir i del conjunt
de la Vall de Betlem.

No deixa de ser un pecat –mantenint la
terminologia cristiana i catòlica– que Sant Jeroni estigui com està. No
som gens conscients de la transcendència històrica de l’indret que,
segons defensen els historiadors –controvertits– de l’Institut Nova
Història va jugar un paper clau en la històrica de Catalunya de l’edat
moderna (segles XVI i XVII). Va ser escenari de trobades entre els Reis
Catòlics i Cristòfol Colom i un espai de discussió entre reputats
seguidors d’Erasme de Rotterdam; fins i tot el relacionen amb la mort de
Carles I. No era un lloc qualsevol.

Aquesta peça fonamental del
nostre patrimoni arquitectònic però sobretot històric s’està marcint per
la manca de recursos econòmics de les administracions: l’Ajuntament
està escurat, la Generalitat no hi posa ni un cèntim i el Ministeri de
Cultura demostra que no serveix ni per preservar una part del que
reclama com a història pròpia: la dels Reis Catòlics i la conquesta
d’Amèrica, tan discutida per historiadors com Jordi Bilbeny.

No
l’ajuda gaire el fet que la gestió del monestir sigui privada, tot i que
la capella gòtica de la Clara Esperança es rehabilitarà ara gràcies a
una donació de 60.000 euros d’una família badalonina. El monestir és un
gran desconegut pel conjunt d’integrants d’aquestes complexes badalones
que cohabiten sobre el terme municipal. No té el ganxo esportiu, ni
mediàtic (ara tan necessari) d’altres espais, malgrat que va ser
escollit com el primer tresor del patrimoni material de la ciutat en la
votació de la Capital de la Cultura Catalana. Però, a banda de
declaracions simbòliques, o som conscients que hi hem de fer alguna cosa
o acabarem perdent-lo.