El bloc d'Andreu Mas

Fa molts anys que conec en Juanje Guerrero, educador de carrer i membre del patronat de la Fundació Ateneu de Sant Roc. Hi ha poques persones que coneguin el barri millor que ell, si és que n’hi ha. És una persona conciliadora, poc amant del conflicte, de conviccions molt fermes. S’estima el barri i la seva gent de veritat. Quan llegeixo que diu que “tard o d’hora, Sant Roc esclatarà”, no ho poso en dubte. No parla per interessos polítics.

En Juanje i altres persones, incloent-hi tota l’oposició municipal, alerten que el govern del PP està promovent una política que posa en confrontació la comunitat autòctona –majoritàriament d’ètnia gitana– de Sant Roc amb els nouvinguts pakistanesos i els col·lectius musulmans.

En aquestes aigües ja hi han remenat d’altres. Recordo amb feredat una imatge, no difosa als mitjans, de Josep Anglada sortint de Sant Roc com si fos un torero a espatlles d’unes persones d’ètnia gitana. La nota de premsa de Plataforma per Catalunya, emesa durant les darreres municipals, afirmava que els gitanos de Sant Roc estaven amb el seu partit i en contra dels romanesos i altres col·lectius similars.

Tot i que la imatge parla per si mateixa, no tots els gitanos són iguals, per bé que durant molts anys entre els dirigents d’aquest col·lectiu autòcton i els polítics locals i nacionals s’ha jugat al joc de “jo et dono i tu em dónes”. A la llarga tots els polítics van sortir-ne escaldats, perquè el vot no té més amo que el de la persona que el diposita a l’urna, i una cosa és el que et diuen i una altra el que fan. Hi ha coses que surten massa cares…

Ara la pau s’esquerda a Sant Roc, perquè la crisi fa créixer rivalitats en l’espai on hi ha més dificultats econòmiques, i això no ajuda a conciliar mentalitats i costums diferents. Ara bé, el paper del govern local no és acostar mistos a la benzina –prohibir resar a les places públiques sense oferir alternatives és una manera de fer-ho–, sinó desactivar situacions que un dia d’aquests ens donaran un disgust. Això i mantenir, malgrat les retallades, serveis socials fonamentals en zones d’alt risc com són Sant Roc. A la fi, els vots són volàtils; els conflictes tendeixen a ser permanents.