Arran del meu últim post, en que deia que Joan Carles és descendent de Jaume I he caigut en una evidència que fins ara se m’havia escapat.
Tots tenim dos pares, quatre avis, vuit besabis, setze rebesavis… Matemàticament si volem saber quants ancestres tenim d’una determinada generació, la fórmula seria 2n, sent "n" la generació a la que ens volem remuntar. Si volem saber, per exemple, quants avantpassats tenim de l’època de Jaume I el Conqueridor, i fem la hipòtesi que cada 25 anys hi ha una nova generació, el càlcul seria el següent:
– Han passat més o menys 800 anys des del naixement del Conqueridor.
– Per tant, hi ha hagut 32 generacions (800 / 25 = 32)
– El nombre d’ancestre directes és, per tant, 232, que és igual a 4.294.967.296, és a dir més de quatre-mil milions de persones.
Com que a l’any 1200 no hi havia, ni de bon troç quatre-mil milions de persones a la terra, alguna cosa falla. Probablement, l’explicació és que alguns (o molts) dels avantpassats ho son per vàries vies.
Les dinastíes reals i aristocràtiques es transmeten només per via masculina al primogènit, però genèticament, el senyor Casucreu de principis del segle XIII no té més parentiu amb l’Amadeu que els restants quatre-mil milions d’ancestres, igual com Jaume I no té més parentiu amb Joan Carles que els seus restants quatre-mil milions, molts dels quals, suposo, seran comuns als de l’amic Amadeu.
La conclusió és clara i evident. Com que la Constitució prohibeix la discriminació per raó de sexe o d’edat, qualsevol descendent de Jaume I hauria de tenir el mateix dret d’ostentar el títol de Rei d’Aragó i Catalunya. Afegim-hi, a més els descendets del Rei de Castella, per exemple de "Alfonso equits el sabio", com li deiem al cole, i encara tenim més candidats
Si fem l’operació al revés i només assumint que cada persona ha tingut dos fills, Jaume I tindria més de 4.000 milions de descendents ( i si ens remuntem a Guifré el Pilós, ja tindriem més descendents que tota la humanitat multiplicada per 10), raó per la qual no seria exagerat afirmar que tothom pot ser rei.
Davant el desgavell que la modernitat políticament correcta crea en eliminar les discriminacions per sexe i edat, la solució més civilitzada seria, lògicament, que votessim per saber qui és rei, i que guanyi el millor.
Jo ja ho vaig dir. El meu candidat és el Toni Albà.
I aquests noiets eixelebrats, que van cremant fotos del nostre cosinet juanitu…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!