Dos senyors de Girona són jutjats a Madrid per haver cremat un tros de paper amb la foto d’un senyor que mana. T’ho miris com t’ho miris, per molt fatxes que siguin els jutges, no és imaginable que ingressin a la presó o que els embarguin tot el patrimoni, i en tot cas, la condemna no depèn gaire del que diguin en el judici, així és que aprofiten els seus cinc minuts de glòria warholiana per exigir parlar en català. El jutge manifesta que com que el procés té lloc a un indret on el català no és oficial, i no és creïble que individus de la seva edat no sàpiguen parlar castellà, si decideixen usar aquesta llengua serà tant com si renunciessin a parlar.
L’operació propagandística es completa amb unes grotesques declaracions de una senyora jutge catalana que quan li pregunten perquè als catalans no els deixen parlar en català si als etarres i als d’Alquaeda els posen traductors, s’embarbussa i diu que els jutges dels bascos i els àrabs ho van permetre "per deferència". Deferència que, es veu, mereixen els assassins terroristes i, en canvi, no els que cremen trocets de tela.
La consellera de Justícia catalana envia un comunicat molt indignat als jutges dient-los que els ciutadans han de tenir el dret a utilitzar la seva llengua, i es fa la simpàtica i la catalanista.
I tots ben contents a casona seva, perquè, francament, a l’Audiència no li costa res posar un traductor de català quan el cas sigui una mica mediàtic, i els que han sortit a la tele s’han fet els valentots i els dignes, i els polítics estan a hores d’ara fent el recompte dels vots que guanyaran o perdran.
Tot plegat, canviar perquè res no canviï.
Heu tingut algun cop alguna trobada amb la justícia o, posem per cas, amb la Inspecció d’Hisenda? Imagineu-vos un judici de divorci, on et jugues la custòdia dels fills, la pensió compensatòria, el patrimoni, el futur, en definitiva. El jutge, el fiscal, el secretari i tot déu parlant en castellà i, sí, si ho demanes et portaran un traductor, perquè els tres personatges han estat traslladats a Catalunya recentment i no entenen un borrall de la nostra llengua. Estàs en el teu dret, ara tu mateix… de fet series el primer.
Jo no vull que a l’Audiència em deixin parlar català el dia que vaig a un judici polititzat i mediàtic. Vull que em jutgin a Barcelona uns jutges que, per obtenir la seva plaça hagin hagut d’acreditar el nivell C de català. Perquè dimonis un ordenança de la biblioteca ha d’acreditar el català, i un jutge o un inspector d’hisenda poden prendre decisions crucials a la nostra vida sense saber res de la nostra llengua?
Vull que si em jutgen (almenys per una cosa que ha passat a Catalunya!) em jutgin aquí, a casa meva, amb jutges catalans i llavors sí que tindré llibertat per triar la llengua en que m’expresso. Perquè si en un judici que no sigui aquesta poca-soltada de les fotos, se m’acudeix que vull fer valer els meus drets lingüístics, ja veuràs que malament acabarem.
Ara que hi penso, això no havíem d’arreglar-ho amb l’estatut? Es veu que no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!