L'última llum d'estiu...

Que Convergència i Unió es presentessin separades a les generals em donaria l’excusa per tornar a votar els convergents perquè el que de cap manera no penso fer és votar una llista encapçalada per en Duran. Però més enllà de les meves preferències, crec que si els dos partits es presentessin separats se’n derivarien més beneficis que perjudicis pel conjunt del catalanisme, i això per una pura qüestió d’aritmètica electoral.

Genèricament, hi ha dos tipus de sistemes electorals: els majoritaris i els proporcionals. Els majoritaris (Regne Unit, Estats Units) condueixen al bipartidisme, i expulsen als racons del sistema democràtic els que no s’hi avenen. Els proporcionals (sobretot, Itàlia), provoquen l’existència de nombrosos partits, que posteriorment s’han de coalitzar.

Espanya, i encara molt més, Catalunya, tenen un sitema mixt, però que resulta semblant al majoritari a les circunscripcions grans (Madrid, Barcelona), i semblant al proporcional en les petites. A les autonòmiques catalanes l’efecte encara és més acusat, degut al pes de Barcelona província en el Parlament.

Per això a Catalunya hi ha fins a sis formacions amb representació. Si la circunscripció fos, posem per cas, la comarca, el sistema esdevindria molt més favorable als grans.

No vull discutir quin és el millor sistema, sinó explicar perquè, al meu entendre, la presentació de Unió i Convergència separades podria ampliar la representació del catalanisme per comptes de minvar-la.

Als anys setanta i vuitanta, la gent s’informava bàsicament per la tele, i al haver-n’hi poques, el seu poder era enorme. Als noranta, l’augment de cadenes modifica substancialment el panorama, augmentant la pluralitat. Avui dia, el votant tendeix a estar molt millor informat, i a estar-ho per canals molt diversos, és més selectiu, i en una circumscripció gran, com Barcelona, votar partits mitjans tipus Iniciativa, Esquerra, o Ciutadans no és tirar el vot a les escombraries. Les noves tecnologies produeixin electors menys manipulats i més racionals.

Convergència i Unió, amb això del pal de paller, s’equivoca. Hi ha un cert nombre de gent que és més aviat de dretes i que troba de mal gust votar el PP, però que no és catalanista. És molt millor que aquesta gent tinguin un partit com Unió, que no fa nosa, que no que tornin al PP o a l’abstenció. També hi ha un votant nacionalista radical (el meu cas, ho reconec) que no es sent còmode amb Esquerra perquè són un apèndix dels socialistes, però que està tip del "nen no t’emboliquis" pujolista.

Augmentar l’oferta nacionalista, si no es fa una trencadissa, augmentarà la seva representació, sobretot pel sistema electoral.

D’altra banda, ara és un moment ideal per plantejar-ho, perquè CiU, després de les generals no pot recolzar de cap manera un govern, ni del PP, ni dels socialistes. A Madrid ha de ser a l’oposició, com a mínim fins que no recuperi el poder a Catalunya.

Això de l’Artur Mas de crear un nou catalanisme no ha arribat correctament als mitjans, o està buit de contingut. Què vol dir que preten agrupar totes les ideologies, des de la socialdemocràcia als liberals? Això és el que sempre ha fet Convergència, i està més que esgotat. Afortunadament, crec que no és més que una estratègia per desempallegar-se d’Unió.

Per acabar, aquest el Duran i Lleida, que sempre galleja de ser el polític més ben valorat. És conscient que l’any que va encapçalar les llistes (el 2004) CiU va tenir el fracàs electoral més rotund des dels anys 70?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!