Me n’explicava el meu avi, que ho feia amb molta gràcia. Els que recordo no és que siguin gaire graciosos, però il.lustren com veiem els catalans als valencians.
Un valencià passeja per les Rambles i veu dues noies joves i boniques. Les para i els diu:
– Senyoretes, perdonin, el preguntar ofèn?
– No, i ara, pregunti, si podem l’ajudarem – responen elles servicials.
– Ai doncs que bé. Vostès són putes?
Un altre acudit de l’avi: Un valencià que està pixant, baixa la vista, i exclama: pene, pene, no sé perquè et diuen pene, amb les alegries que em dones…
És a dir, els catalans ens pensem que els valencians són rústics, escatològics, exagerats i animals. A qui se li acudeix passar-se tot l’any fent ninots per després cremar-los?
La gent que escriu per aquests topants et fa adonar que no tot està perdut, al sud. Així com a Catalunya la classe política és més catalanista que el poble, al País Valencià passa al revés, hi ha molt més pancatalanistes del que la dinàmica política fa pensar.
Aixó es deu a que el sistema de partits decanta la ideologia cap a les posicions dominants, i que l’electorat és difícilment segmentable, degut al joc de les majories. A Catalunya un partit polític té molt més a guanyar que a perdre si diu que és catalanista, perquè hi ha una majoria (no molt folgada, però majoria) que s’identifica amb aquest concepte, per sobre dels que prefereixen l’espanyolisme.
Al País Valencià el blaverisme té més força que el pancatalanisme, però no tanta més com dona entendre la situació política. Això fa que els catalans ens desentenguem dels nostres veïns del sud, perquè pensem que no val la pena predicar en el desert.
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg / de gent sense místics ni grans capitans / d’on comença l’horta i acaba el secà / d’esforç i blasfèmia perquè tot val mal…
Bé, no sé si m’he explicat, només volia dir que els valencians son collonuts, i que m’agrada la seva valentia i espontaneitat, en contraposició als catalans porucs i calculadors.
Tot i això, aquest diumenge els passarem (sí, Selva, jo també jugo) per la pedra, no tenen res a fer. Visca el Barça!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
VALÈNCIA CF: 2 <—–>FC BARCELONA: 1
A l’any que ve serà.
Com tothom sap la jugada de l’Eto’o no ha quedat tancada. I hi ha molt mal rotlllo dins del vestidor. A més en aquest cas tothom sap que Laporta és un ximplet col·locat per papa Echevarría. Un teatret de guinyol això del Barça. Pam amunt pam avall com el València. Amb la diferència que si el gran equip català del sud perd contra els del nord el presi (els més tonto de tots els de Batiste Soler) els pot enviar a picar pedra a les pedreres de Rocafort. Amb això "l’honor" del club del sud pot quedar net tot i que no guanye res més en tot l’any.
Altrament ambdós entrenadors estan en el moment més crític de tota la seua existència dins de sengles clubs. A l’holandés, el Barça ja quasi ni l’interessa, malgrat anar penjat dels collonets d’en Xavi, per això van arrossegant el terra tot dos; i al madrileny-barraquer té un peu i mig fora de l’entitat. Ergo també li la sua.
PS: Amadeu jo també me’n sé uns quants, d’acudits, de catalans metopolitans. Com tothom sap Catalunya és tot allò que hi ha entre els túnels de Vallvidrera i la mar. Ja te’n desaré alguns i riurem de valent.
Cordialment.
Et volia deixar aquest missatge en un apunt anterior, però aquests dies gairebé no he pogut connectar-me.
Al llibre "Hèrcules i l’antropòleg" de "Joan F. Mira" tenim una classificació interessant sobre les posicions ideològico-polítiques dels valencians. Pot ser per un valencià no té gaire interès però per algú del Principat pot ajudar molt a aclarir les diferents posicions nacionals dels valencians. Molt recomanable.
La divisió la fa en 6 posicions:
1. Nacionalisme espanyol (Els fatxes de tota la vida).
2. Regionalisme anticatalà (El dominant ara mateix PP, UV i la UCD en el seu temps).
3. Regionalisme neutre (Principalment el PSOE-PSPV).
4. El nacionalisme valencià estricte (Una part esquerrana de UV, i una altra part que provenint del valencianisme clàssic anomenem "la tercera via": Ni Catalunya, ni Espanya, Nació valenciana!).
5. Nacionalisme català valencianista o nacionalisme valencià catalanista (Els fusterians, vaja, el Bloc, PNPV, UPV, i el PSPV -només fins al 1978-).
6. El nacionalisme català (Sense adjectius, això és PSAN i Catalunya Lliure).
Esperem que el diumenge un 1-2 :-))
El pancantalanisme està fomentat al País Valencià des de les elits polítiques catalanes i per tant està fortament polititzat.
Tret d’això, en general, els valencians són tant pancatalanistes com els catalans panvalencianistes.
En realitat els valencians i els catalans prefereixen deixar qualsevol adjetivatció -pan- o polititzada a banda i actuar amb normalitat.
Zaplana ha esdevingut l’espill que s’espera de tot bon valencià; ser educats aprenent bé el castellà.
vex que aquests acudits son una falta grandísima de respete per als valencians. Els catalans sou la vergonya del païs. Desaparegueu perfavor!
l phone and burberry sunglasses men a dress combined.
Designer: With Clothing, sunglasses gucci You Can Be the Gadget
Rosella versace sunglasses men said she and Genz launched Rolex Pearlmaster White Gold Watch CuteCircuit in 2004 after meeting replica burberry clothing at an interactive fashion program Gucci necklaces in Italy. With her background Gucci replica watch in fashion and his in givenchy handbag anthropology, she said, they’re working balenciaga handbag to develop products that blend sunglasses chanel cutting-edge technology with wearable designs.
“Fashion christian dior sunglasses really expresses who you are. cheap burberry belts It’s a layer between you miu miu designer bags and other people that allows burberry sunglasses men you to communicate. In a best watch way, the more interactive and burberry sunglass fun it is, the more ed hardy sunglasses in