L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Sí, la sentència de l’estatut de la vergonya és una gran lliçó, és una gran ocasió. És el gran moment on es visualitza la immensa mentida, la immensa traïció, la ignominiosa submissió.
La sentència del tribunal del miserable imperi espanyol deixa les coses al seu lloc i a cadascú amb les vergonyes a la mà. És el moment de fer la gran botifarra. Però no a les institucions nacionals espanyoles, que no han fet res més que el que els toca amb la mentalitat que tenen -tenien i tindran-, sinó als de casa.
És el moment de treure la carota als partits, als sindicats, a les associacions, al civisme i al canvi de camisa.
S’ha acabat el temps dels qui han anat fent la viu-viu amb els estatuts, els parlaments autonòmics, les inconstitucionalitats, l’audiència nazional… S’ha acabat l’excusa del bilingüisme, de la fragmentació nacional, del pacte energètic, del suport puntual a polítiques estatals exteriors, siguin militars, econòmiques, espirituals o esportives.
S’ha acabat el possibilisme de les comunitats autònomes i de fer a mitges per la violència a Euskal Herria. És el moment de la gran botifarra a CiU, a ERC, al PSC-PSPV-PSI, a UM, al Bloc, al PSM, a ICV-EUIA-EUPV-EUI per cagats i acomodaticis. La gran botifarra també per als sindicats espanyols i les seves sucursals regionals. La gran botifarra per a entitats com Òmnium, ACPV i OCB, fartes de fer equilibris de cobertura autonòmica. I per a tots els partits, grups, sindicats i entitats que no treballin des de la realitat dels Països Catalans. Per a les mogudes de seleccions esportives a trossos. L’autonomia, si algú diu que s’ha acabat cal que ho digui de veres. Amb els estatuts -la manera d’organitzar-se Espanya- s’acaba el mapa de les autonomies i les seves mil-i-una excuses.
Ni un euro més, ni una hora més en clau espanyola -autonòmica. Des d’ara, només val la política i l’estratègia per la independència dels Països Catalans i per la llibertat dels seus habitants i per la plena normalització del català com a llengua oficial i vehicular arreu de nació.
Després de perdre el temps en aquests 30 anys de transició espanyola, ho volem tot, ara, i que s’apartin els gestors i justificadors del passat.
Ah! I una gran botifarra per a la manifestació del catalunyisme autonòmic!!!
La sentència del tribunal del miserable imperi espanyol deixa les coses al seu lloc i a cadascú amb les vergonyes a la mà. És el moment de fer la gran botifarra. Però no a les institucions nacionals espanyoles, que no han fet res més que el que els toca amb la mentalitat que tenen -tenien i tindran-, sinó als de casa.
És el moment de treure la carota als partits, als sindicats, a les associacions, al civisme i al canvi de camisa.
S’ha acabat el temps dels qui han anat fent la viu-viu amb els estatuts, els parlaments autonòmics, les inconstitucionalitats, l’audiència nazional… S’ha acabat l’excusa del bilingüisme, de la fragmentació nacional, del pacte energètic, del suport puntual a polítiques estatals exteriors, siguin militars, econòmiques, espirituals o esportives.
S’ha acabat el possibilisme de les comunitats autònomes i de fer a mitges per la violència a Euskal Herria. És el moment de la gran botifarra a CiU, a ERC, al PSC-PSPV-PSI, a UM, al Bloc, al PSM, a ICV-EUIA-EUPV-EUI per cagats i acomodaticis. La gran botifarra també per als sindicats espanyols i les seves sucursals regionals. La gran botifarra per a entitats com Òmnium, ACPV i OCB, fartes de fer equilibris de cobertura autonòmica. I per a tots els partits, grups, sindicats i entitats que no treballin des de la realitat dels Països Catalans. Per a les mogudes de seleccions esportives a trossos. L’autonomia, si algú diu que s’ha acabat cal que ho digui de veres. Amb els estatuts -la manera d’organitzar-se Espanya- s’acaba el mapa de les autonomies i les seves mil-i-una excuses.
Ni un euro més, ni una hora més en clau espanyola -autonòmica. Des d’ara, només val la política i l’estratègia per la independència dels Països Catalans i per la llibertat dels seus habitants i per la plena normalització del català com a llengua oficial i vehicular arreu de nació.
Després de perdre el temps en aquests 30 anys de transició espanyola, ho volem tot, ara, i que s’apartin els gestors i justificadors del passat.
Ah! I una gran botifarra per a la manifestació del catalunyisme autonòmic!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O sigui que als Paísos Catalans només hi hauria d’haber 800 habitants! Que és el nombre de militants, afiliats i simpatitzants i de les organitzacions de l’esquerra independentista.