Sí. Crec que aquest deu ser un dels sentiments majoritaris d’avui a molts indrets de casa nostra. Però cal remarcar, més que mai, que ens sentim plenament satisfets de ser d’aquest equip. Sovint, malgrat els directius, malgrat els àrbitres, malgrat els contrincants, malgrat certs estils de ser-ne… I és que estem vivint, amb totes les crítiques que es puguin fer ara i sempre -perquè d’errors n’hi ha sempre, arreu- un dels moments més brillants, però també més satisfactoris i sentits de la història del club, amb episodis que van més enllà, per escriure’s en la història del futbol -l’esport més fantàstic que hi ha, i el més igualitari de tots.
El Barça i el futbol, avui per avui, són sinònims. També hi ha altres equips que en participen d’aquest concepte, però el nostre és el que va davant, indiscutiblement. I ho fa per una suma de factors que avui estan emboirats i que alguns, a base de dir i repetir, volen desdibuixar. Però tot i que no ens conformem i que caldrà millorar moltes coses, sabem què som, què sentim i perquè volem seguir, i seguirem, en el camí.
Perdre és dur, però és normal. I per als qui estem a prop de la terra, perdre forma part del dia a dia. El Barça ha perdut i ha estat dolorós fer-ho durant molts anys. Avui fa ràbia, però en aquest temps hem guanyat moltes cose si n’hem après moltes altres també. Segur que ens han de servir per al futur.
I si algú volia evitar que 50 o 100 mil seguidors del Barça anessin a Madrid, ho ha aconseguit. Però no aconseguiran que ens deixi d’agradar el futbol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí senyor. Visca el Barça i visca el futbol.
Avui al matí he anat a l’escola i moltíssims nens anaven amb la samarreta del Barça. Això sí que ha canviat: abans quan perdíem, tothom amargat i cridant que s’havia de començar tot a partir de zero. Ara estem tristots però tothom té clar quin és el nostre estil.
És la gran diferència; ens agrada l’esport, el bon futbol, no especula el Barça i com és un esport, es guanya i es perd, però malgfat estar tristots, com molt bé dius, estem contents, i perque no aconseguiran que ens deixi d’agradar el futbol d’equip, com el nostre, el Barça.
Jo no m’atreviria a dir que el futbol és un esport igualitari, els bons jugadors són cars i només el poden pagar els clubs que tenen diners.
Quan ens veiguem m’ho expliques millor això que dius!