Avui s’ha mort un feixista anomenat Juan Antonio Samaranch. La nostra tele pública -la teletrès- n’amaga la filiació i el situa a l’Olimp. CiU el recorda com a “català universal”. ERC de l’ajuntament de Barcelona en lloa les virtuts olímpiques, com el PP. “La Caixa” el venera. La Generalitat del tripartit deixarà el seu espai per recordar el franquista, Carod Rovira diu que és tan important, el Barça del catalunyista Laporta li vol dedicar un minut de silenci dissabte… Qui en donarà més? Qui ens farà augmentar la vergonya?
Sense cap penediment ni cap disculpa, ha passejat el seu menyspreu a la humanitat parlant d’olimpisme, de participació, d’igualtat i democràcia. Gràcies a la “transición española” i a l’enaltiment de CiU, recuperador per a la seva causa -la del diner- de tots els franquistes amb llinatges catalans que ha trobat a pobles i ciutats.
La ignomínia de veure’l morir com si res hagués fet és molt i molt gran, i es clava en la memòria i la vida digna de tots aquells que han patit i pateixen les conseqüències d’haver-se donat per bo el franquisme a canvi que alguns s’hagin pogut instal·lar en el poder polític. De tots aquells que han estat perseguits pel feixisme, que han patit i han mort. Per tots els que a l’Estat espanyol encara pateixen el feixisme.
Gràcies a Vilaweb per les imatges.
Sumeu-vos a la queixa contra el minut de silenci pel feixista que es promou al facebook.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!