L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Jutges i polítics, deixareu morir l’Amadeu Casellas?
És possible tanta suficiència i menyspreu?
Tan greu és el que ha fet que el condemneu a mort?
Creieu que està en condicions de demanar perdó?
Tan a prop del vostre déu us creieu?
Només és un acte d’orgull, el vostre desafiament?
Voleu fer-li pagar amb la mort la desesperació i l’atzucac on viu?
Creieu en cap mena de respecte i de justícia?
Ens esteu condemnant al silenci i a la submissió per mor de la vostra miserable renúncia a la dignitat?
Atureu aquesta situació, ni que sigui exclusivament per la vostra miserable caritat!
Quin fàstic saber-se en mans d’aquesta gent.
A continuació, podeu llegir el manifest de gent del món de la cultura demanant una solució per a l’Amadeu Casellas.
Manifest
A Montserrat Tura, Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
A Albert Batlle, Secretari General de Serveis Penitenciaris.
A l’opinió pública:
Les
persones sotasignades relacionades amb la vida social i cultural del
nostre pais volem posar en coneixement dels màxims responsables del
Departament de Justícia i de la Secretaria General de Serveis
Penitenciaris que sent conscients de la greu situació en la que es
troba Amadeu Casellas Ramon, empresonat al Centre Penitenciari de
Quatre Camins i actualment ingressat en l’Unitat Hospitalària
Penitenciària de l’Hospital de Terrassa per portar més de 95 dies en
vaga de fam, sol•licitem la seva atenció per a que es produeixi una
ràpida sol•lució favorable a la dignitat del pres.
Tenim constància
de les extremes circumstàncies personals en les que actualment es troba
Amadeu Casellas, qui sense delictes de sang porta més de 23 anys
empresonat.
Creiem que és impensable que això pugui estar succeint a
Catalunya al segle XXI i no podem permetre una mort indigna sense, al
menys, alçar la veu i escriure aquestes paraules.
Parlem de vida o mort.
Per
tot l’exposat ens adherim a la sol•licitud de llibertat immediata per a
Amadeu Casellas Ramon, si més no, per raons humanitàries.
Amparo Mercedes Sanchez Perez, cantant
Natxo Tarres Garcia, cantant
Antonio Chavarrías Ocaña, director cinema
Fermin Muguruza Ugarte, cantant
Gerard Quintana Rodeja, cantant
Manu Chao, cantant
Blai Llopis Lluch, actor
Pep Jové Agustinoy, actor
Eva Fernandez, presidenta de la FAVB
Ramon Pique, Associació Memòria Contra la Tortura (AMCT)
Matthew Tree, periodista
Francesc Ribera Toneu “Titot”, cantant
Joan Tardà i Coma, diputat al Congrés del Diputats
Jesus Maria Sahún Castet “Joni”, editor
Joan Josep Martínez Solana “J. Piquete”, cantant
Yacine Belahcene Benet, cantant
Enric Pedascoll, editor
Carlos Azagra Garcia, dibuixant
Carlos Daniel Blanco Martin “Undergroove”, dissenyador gràfic
Roger Palà i Balanyà, periodista
Jordi Gratacos i Rigall, promotor cultural
Estel Barbé Serra, gestora cultural
Jordi Borràs Abelló, il•lustrador
David Fernandez, periodista
Lluc Salellas i Vilar, llicenciat en periodisme i ciencies politiques
Roger Costa Puyal, periodista
Raül Lázaro Balló, músic i periodista
Eulàlia Garcia Sastre, tècnica de so
Amparo Martin Gomez, promotora cultural
Magda Timoner Pelegrí, realitzadora i muntadora audiovisual
Camilo Torres Pons, editor fonogràfic
Salvador Picarol i Bagunyà, promotor radiofònic
Pasqual Otal Montasell, tècnic cinema
Sergi Fàbregas Doñate, músic
Luis Martin Gómez, periodista
Xavier Cánovas Paradell, cantant i agitador cultural
Quim Moya i Matas, dinamitzador cultural
Iván Morales, actor, director i guionista
Ernest Coll Triay, producció cultural
Ángel Luis Sánchez Pérez, relacions públiques
Sergi Picazo Guillamot, periodista
Ana Aysa Bueno, músic i tècnica disseny web i gràfic
Gregorio Fernández Romero “Gori de Palma”, dissenyador i director creatiu
Roger la Puente Duran, video realitzador
Juan Tomás Alcaine, periodista
Vicente Arlandis Recuerda, coreògraf
Lidia González Zoilo, actriu
Antonio Jiménez Paz, poeta
Agnes Daroca Herrero, dissenyadora gràfica
Margarita Yarmats “Marharyta”, creadora multidisciplinar
Ángel Muñoz Petisme, músic i poeta
Marta Robles Crespo, músic
Mario Alvaro Jimenez, dissenyador
Serxio Regos “García”, músic
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pena de mort encoverta, per atracament per financiar lluites obreres als anys70 i 80, sense delictes de sang, mentres tant la rata Millet i el seu advocat Molins, sen’s en foten a la cara. La llei la fan els rics per mantenir als
pobres a ratlla, pero si el lladre es ric…., mentrestan els benestans democrates que miren els matins d’en Cuni i la Rahola ens diuen demagogs i antisistema, quins collons!.