L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Des que es va saber de la mort del feixista Samaranch -el mateix dia que a l’Argentina condemnaven el darrer president de la dictadura feixista a 25 anys de presó-, la classe política catalunyesa ha fet veritables esforços per demostrar que la transició és plenament assumida per tots, que el franquisme no s’ha eliminat i que els feixistes supervivents han tingut totes les oportunitats per convertir la impunitat en poder.
De tots els partits de l’arc parlamentari catalunyès, ERC és qui mostra un perfil més lamentable i indigne. El partit del President Companys, afusellat pels correligionaris de Samaranch, a primera fila i donant mostres de condol i de genufelxió permanent. El partit que es diu independentista, retent homenatge al màxim representant de l’olimpisme i de la negació de les seleccions catalanes.
Dels altres, poca a cosa a esperar -una fantàstica imatge de Samaranch amb la cúpula del PSC, Pujol i un dels membres de la Trilateral (el poder del món a l’ombra), Carlos Ferrer Salat, en una barca, il·lustra qui són. D’ICV tampoc se’n pot esperar res. I el Palau de la Generalitat catalunyesa ocupat pel fèretre d’un feixista, donat el deute que tenen amb ell tots els que es mouen pel terreny del poder, és una altra de les ignomínies que hem hagut de veure i suportar.
Avui, els falangistes, els franquistes, els feixistes han tornat a posar de genolls mitjans, partits i governants. Qui fàstic!
Recomanats:
Editorial de Vilaweb: Samaranch és la prova
Enviat pel David Fernàndez i reproduït al blog del Jordi Martí
La foto de la barca (Que publica el Periódico): PSUC, PSC-PSOE, CiU, Trilateral i l’amo
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aleix… diu que ciutadants (partido de la ciudadania) han proposat de canviar el nom de l’estadi Lluís Companys per el d’aquest fatxa. Ara estudien proposar de fer donar pel cul un independentista al centre del camp cada diumenge a les 12:00, en honor i memòria del “pare de l’olimpisme modern”. Es veu que era el seu esport preferit, tot i que també disfrutava amb “cobro” de sotamà, i la mamada al que mana. Esports que el pobre J.A. no ha pogut veure olímpics en vida.
Dic ostres¡¡¡, per dir alguna cosa.., perque realment l’altre dia, divendres, vaig acabar amb mal de panxa, pero de debo.., no es cap broma. No em creia tanta unanimitat..; ni una sola critica.., be si, l’Antonio Franco, antic director del Periodico va dir alguna coseta critica…pero increible¡¡¡
Vivim moments dificils, el nivell de censura, o el nivell d’informacio esta hipermediatitzat per l’stablishment i els mitjans de comunicacio que son la seva claca. El mes insuportable, al meu entendre, es veure com a partir de l’enaltiment de personatges com en Samaranch de fet el que es fa es apologia d’uns valors, d’una no-etica, es fa apologia de la cultura del “pelotazo”, de la corrupcio legalitzada, doncs, ¿que si no va estar fent en la seva vida aquest personatge?. Mes que un feixista, per mi aquest Samaranch, es un artista del “pelotazo”, dels pijo-galtes que aprofiten qualsevol oportunitat, a l’ombra del poder (del poder mes fastigos, si fos necessari) per fer diners, i apostar pels seus valors corruptes…Un o dos anys abans de les olimpiades vaig llegir un llibre, del que no recordo el titol (per desgracia), era un llibre molt ben documentat, i en ell l’autor mostrava com en Samaranch havia introduit la corrupcio, havia tolerat tota mena de drogues per fer que els atletes “produissin mes, millor, amb mes capacitat per generar diners”, acceptava prevendes, regals, en fin, propiciava tota mena de corrupteles, aixo si perfectament legals i tolerades….era un llibre brutal…..¡¡¡
Analitzant el meu mal de panxa del divendres…vaig veure, vaig concloure que era FASTIC…;Samaranch, els seus aduladors, aquests politics venuts i sense vergonya…, em fan FASTIC, JODER, FASTIC (com la Nausea de Sartre…)