L'Aleix a ca la Toca

Això de fer un ple cada trimestre, a més de ser una prova de la voluntat participativa i del respecte institucional que tenen i demostren els nostres governants locals de CiU -al cap i a la fi, la mateixa que van demostrar durant els vint-i-escaig d’anys que van governar ininterrompudament, amb l’afegitó que els aporten els trànsfugues d’altres idees que han afegit a la llista i al vot/comentari de carrer-, té un avantatge que és molt d’agrair: et permeten parlar de l’últim ple durant tres mesos, sense perdre actualitat ni immediatesa de sessions, a més de ser un bàlsam per a la memòria, donat que pots dosificar la informació, recuperar coses que creies oblidades i que encara estan en actiu…, vaja, un bé-de-déu. Així doncs, parlarem del darrer ple com si fóra ahir mateix.
Un dels temes que em va sorprendre més que es traguera de la manera que es va fer, va ser el de les factures, subvencions i problemes amb nòmines.

Primera per la manera, que volia ser castigadora, i va ser, fonamentalment, barroera i mancada de respecte a la pròpia institució. Barroera, maleducada, xavacana…, però sobretot, poc intel·ligent. Sort en van tenir els de CiU de l’actitud dels regidors d’ERC, amb una manca d’esperit que clama els déus. Amb la presentació d’una factura/rebut/paperet/paperot sense NIF, ni dades, ni…, acusant l’anterior alcalde d’haver-la pagat tot i la irregularitat, a qui van posar en evidència va ser a l’administrativa que dóna per bones les factures i els pagaments, i, encara més, a la interventora que es veu que no deu haver donat les ordres oportunes, fet els informes adequats, o simplement no s’"entera" de la pel·lícula.
Després va venir el torn de la subvenció repetida en els pressupostos i que ningú se n’havia donat que hi era entrada dos cops però que ja s’havia cobrat un cop i que per tant no podia tornar-se a cobrar. Un nou intent de fer mal i deixar en ridícul el regidor d’ERC. I fe de déu que va quedar parat. I els de CiU anar-se inflant -ja els tenim!, pensaven-. Però, qui té la responsabilitat de verificar si els números del pressupost són correctes, estan ajustats, es tanquen i quadren com cal? Doncs la interventora! Ara resulta que novament no se’n va assabentar de res i es va empassar 15.000 euros d’una subvenció de la Diputació que ja estava cobrada. Els d’ERC novament en silenci. La interventora com si sentís ploure. I els de CiU anar fent el pavero.
I finalment les nòmines amb errors. Caram! Un munt de mesos equivocats per culpa d’una gestoria que feia les nòmines. I la interventora, novament quadrant vés a saber què, perquè dels comptes novament no en va saber res, va haver de ser una actuació d’Inspecció de treball. Resulta que la gestoria, quan ho va saber, va dir que ho resoldria que era responsabilitat d’ella. I els d’ERC, calladets. I la interventora, malgrat el supersou que guanya, com aquell que res.
Algun militant de CiU que era a la sala, en veure quins temes es treien i com es treien, tenint en compte com es posava en tela de judici la institució, va marxar ben preocupat. No m’estranya.
Vaja, un panorama, que s’arrossega de lluny i que en la darrera legislatura es va tenir por d’intervenir-hi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!