L'Aleix a ca la Toca

Acabo de saber, amb dolor i profund sentiment, la mort de Rafael Caria, l’home que, compromès amb la llengua nacional dels Països Catalans, va introduir a la ciutat de l’Alguer la bandera dels quatre moros, assumint la identitat sarda de l’antiga Barceloneta del mig de la Mediterrània.
Rafael Caria, intel·lectual compromès, lluitador incombustible, home d’agradable conversa, imatge de l’austeritat d’aquesta gran i acollidora bassa que és el mar que abraça des de Palestina a Gibraltar, banyant quilòmetres i quilòmetres de calanitat, i que a l’Alguer s’encarnava en la seva trajectòria.
Fa un pilot d’anys, l’atzar i la convicció em van permetre mantenir unes breus paraules amb ell, a través de la coneixença furtiva amb un traficant de records conegut com el Rei dels Musclos. Feia poc que una acció d’ocupació de la pista de l’aeroport de l’Alguer havia permès incorporar el català a les comunicacions de la megafonia de la instal·lació.
La ràdio, els cursos de llengua, les escoles, l’intercanvi amb els Països Catalans i la fermesa, tot eren aspectes de contacte i presència de la seva persona i la seva acció. A ell, i a tota la gent que amb ell han fet mantenir la identitat catalana d’aquella ciutat sarda, el més sincer homenatge. Al Rafalel Caria, avui només un record molt emocionat.
Vilaweb l’Alguer en diu això.