L'Aleix a ca la Toca

S’acaba una legislatura, la del canvi, la d’obrir Prats de Lluçanès al present i de posar bases de futur. S’acaba la campanya electoral. Una campanya carregada de tensió per a CiU que es juga una bona part del seu futur a Prats de Lluçanès. Si perd, haurà de regenerar-se, de ressituar-se, de repensar la seva existència. Si guanya, haurà de saber conviure amb el passat -que li ha donat vida com a grup durant aquests 4 anys, que li ha permès existir en els seus cercles tancats- i amb la necessària construcció del futur per a un poble que ja ha deixat enrere l’època de l’opacitat, de la manca de transparència, de fer les coses d’amagat, de reduir els espais de participació, de mantenir el control en base a l’obscurantisme, a la conxorxa amb el caciquisme més ranci, i que exigirà cada cop més tenir veu més enllà de les eleccions de cada quatre anys.
Avui no és temps de tancar ràdios, de portar les festes als llocs tancats perquè no hi hagi gresca al carrer, de privatitzar els serveis públics, de penjar medalles i plaques per als propis benefactors. Prats de Lluçanès ha tastat, perquè així ho va voler avui fa 4 anys!, una altra relació entre la política local i la gent. Des del meu punt de vista, només ha estat un pas, un primer i tímid pas en aquesta direcció, però un pas que no hauria de tenir retorn.
Avui, Prats de Lluçanès mira endavant, lluny del ressentiment, la revenja i la frustració. Només la por pot malmetre el sentit d’aquest camí. I la por és la pitjor aliada del sentit comú.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!