Poc més o menys, Josep Maria Llompart i Manuel Sanchis Guarner afirmaven aquesta idea en el seu moment. Avui, els Països Catalans viuen més esquarterats que mai i l’ofensiva contra la llengua, la cultura, la identitat i la gent es prepara amb força, no únicament des de fora, sinó des de dins i amb el suport, via pacte o silenci, dels que es diuen “de casa”. Avui és moment de recuperar de fet i amb energia aquella idea, si algú l’havia oblidada, abandonada o desada en un racó.
I en aquest context, em sorprèn que una entitat que duu en la seva divisa “llengua, cultura, país”, com és Òmnium, i a la qual tant se li fa la gara-gara, no engegui una campanya de desobediència davant d’Espanya si no és en el terreny d’allò que duu CiU -i accepta ERC- en el seu programa. Sempre les amenaces, sempre els avisos, sempre el sermó paternalista, el reny alliçonador davant dels fets. Òmnium no és una entitat al servei del país, dels Països Catalans, sinó de la Catalunya del poder. La del poder que no actua davant les retallades nacionals -TV3 al sud, les línies a les escoles, les retallades a les Illes, les amenaces a la Franja- i respon en clau regional catalunyista, com la manifestació del 10-J. Significatiu que davant de les retallades socials, de la duresa policial, dels desnonaments, etcètera, Òmnium no recordés el tema del “país”, de la gent i no avisés sobre el que representen aquestes polítiques.
Òmnium, quina llàstima, no està al servei dels Països Catalans sinó del poder catalunyès. És la viva expressió d’aquest “nacionalisme” econòmic que avui domina la realitat catalunyesa.
Ara no és hora de jocs de saló, és hora de llibertat per als Països Catalans, sense més dilacions. És hora de respostes nacionals als atacs del poder nacional espanyol i dels responsables autonòmics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per a mi, té més representativitat nacional la butifarra amb seques (o l’all-i-oli), que no pas TV3, Catalunyes radios i altres mandangues (per exemple, l’himne nacional).
Atentament