Acabo de llegir el blog del Feliu Ventura en el qual parla del jove madrileny assassinat per un feixista a sou de l’Estat, un dels peons que té el borbó per garantir la unitat constitucional d’España.
El Feliu diu que sent més ràbia que por, després d’haver viscut, fa 14 anys, el cas de Guillem Agulló.
A banda de la solidaritat amb Carlos i els seus companys i amics i familiars i l’expressió de la mala llet que genera pensar que els feixistes tenen autoritzades les seves manifestacions i legalitzats els seus partits i no estan, per sistema, a la presó, he de dir que hi ha una cosa que em fa una por immensa: el silenci i el biax informatiu.
El silenci sobre els fets és escandalós. Res a veure amb el tema del tren, que vam tenir la sort que hi hagués una càmera i vam poder veure un feixista català fent de les seves. No, aquí no hem tingut sort i no hi ha hagut càmeres. Aquí hi ha encobriment. Aquí tampoc hi ha hagut baralles. Però com que no hi ha càmeres, s’ho inventen i ho van repetint.
I a més, el biax informatiu que parla de bandes, que amaga la naturalesa dels fets i que els feixistes són un instrument de l’Estat. Això sí que fa por. Aquest intent d’amagar per poder tornar-hi. Aquesta esforç per protegir el descerebrat de torn que els fa tan bé la feina. Fan por els mitjans, en mans de senyorassos i de grups econòmics que mouen peces per seguir acumulant i controlant. Què representa per a ells un jove de 16 anys, solidari, antifeixista, a Madrid, avui?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!