L'Aleix a ca la Toca

Ràdio i Televisió de Mallorca (RTVM) serà definitivament tancada pel
Consell de Mallorca. La presidenta de la institució, Maria Salom, no ha
defraudat al seu electorat, i després d’haver fet bandera de la
liquidació durant tota la campanya del PP, ara es disposa a complir la
seva promesa. Salom ha al·legat sempre dos motius per tancar l’ens
audiovisual: el purament econòmic, i la duplicitat de funcions amb IB3,
el canal autonòmic de ràdio i televisió.

(Continua)

Mentrestant, al sud del país, a la Safor, la Televisió de Gandia està
patint una situació semblant a la de la seva cosina mallorquina. La
Generalitat de Francisco Camps ja havia intentat tancar l’ens en altres
ocasions, però finalment ha estat el consell d’administració de la
pròpia empresa, ara amb majoria del PP, qui ha decidit finalitzar les
emissions. Això, amb el suport del batle de la ciutat, Arturo Torró, que
ha assegurat que l’administració local no pot pagar tota sola el cost
de Gandia TV i que no s’ha conformat el consorci comarcal necessari per
emetre a través de la TDT. Novament, el PP i els motius econòmics i
legals.

Així doncs, després de 13 anys, el 2011 serà recordat pel poble de la
Safor com l’any en què deixaren de veure televisions públiques en
valencià, ja que uns mesos abans també s’havia apagat, “per motius
legals”, el senyal de la televisió pública del Principat, TV3. Ara,
només els queda la professionalitat de Canal 9.

A més, en aquest mateix 2011, a Mallorca no només estem pendents de
l’imminent tancament de RTVM, sinó també del possible retrocés
lingüístic i cultural d’IB3, ja que és previsible un aprofundiment en el
model de televisió escombraria i en castellà. Això sí, de moment, a
l’illa, ningú no ha posat en qüestió que arribi el senyal de TV3. No
cridem el mal temps.

En definitiva, les retallades i l’austeritat, o els motius legals,
s’han convertit en la base argumental per iniciar ara aquesta campanya
contra el sector audiovisual públic. Però el cert és que els casos de
Mallorca i la Safor han arribat massa agafats de la mà com per
tractar-se d’una casualitat: els mateixos botxins, amb els mateixos
arguments, en el mateix moment i amb les mateixes víctimes, els mitjans
de comunicació en català. A més, amb el polèmic precedent de TV3 a tot
el País Valencià.

En aquest context, sembla raonable pensar que el tancament i
finalització d’emissions d’aquestes ràdios i televisions públiques
respon en realitat a la històrica croada del PP contra la llengua
catalana, contra la nostra identitat i contra la llibertat d’expressió i
d’informació. De fet, aquestes tres mitjans destaquen en els seus
respectius territoris per un major grau de pluralitat, independència i
arrelament que el de moltes altres empreses informatives, públiques o
privades.

Que el PP aprofiti la victòria de les municipals per fer gala del seu
autoritarisme no ens hauria d’estranyar. Però si que hauríem de
preguntar-nos què és el que li dóna màniga ampla per actuar d’aquesta
manera. Hauríem de demanar-nos el perquè d’un blindatge tan tou
d’aquestes mitjans de comunicació públics. Com pot ser que ni la
justícia, ni les estructures legals d’una institució pública no
protegeixen amb més contundència un dret tan bàsic com el de rebre
informació i opinions de tota mena? Perquè és tan fàcil i resulta tan
impune arraconar la nostra llengua dins de casa? Com es pot acomiadar
centenars de persones en nom de la lluita contra l’atur i la crisi? Quin
és el futur del sector audiovisual als Països Catalans? Qui i perquè
lluitarà en defensa d’aquests mitjans de comunicació?

És necessari que ens fem totes aquestes preguntes, i que les
responguem. Però també és ben hora d’activar-nos. Cal lluitar per la
continuïtat d’aquests mitjans, i cal que ho fem junt a totes les forces
que puguem acumular en la seva defensa. Qualsevol passa en aquest sentit
servirà, com a mínim, per trencar el silenci que es vol imposar al
voltant de l’estratègia de la censura.

Tot i així, sabem que moltes de les decisions que s’han pres, no
tenen volta enrere. I també sabem que el PP farà tot el possible per
aniquilar qualsevol veu dissident. Per això, el més important, allò
imprescindible, és que ens activem per blindar i reforçar les nostres
pròpies xarxes: la premsa popular, els portals d’informació i opinió
crítica, les ràdios i televisions lliures, el cooperativisme en el
sector i tants altres projectes comunicatius, de propietat col·lectiva,
locals o nacionals, més o menys professionals, però sempre profundament
transformadors. No són mitjans públics, però tots ells compleixen una
funció social bàsica, i en el seu desenvolupament està el futur del
nostre poble.

Xavi GZ (Mallorca)

Publicat al blog de Terra i Llibertat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!